EL MÓN PER LA FINESTRA

Viles autocaravanistes

2012-01-22T16:37:00.005+01:00

Amb aquesta sèrie d’escrits penso parlar-vos d’aquelles viles que han apostat per la nostra manera de fer turisme de la forma més evident: amb la creació d’un àrea d’autocaravanes.

Es tractaria d’una mena d’agraïment públic a la vila en qüestió, que quedés constància en internet d’aquest recurs turístic, molt interessant pels autocaravanistes que travessen Catalunya i també, perquè no dir-ho, destacar l’oferta turística i cultural que ens pugui oferir la vila acollidora i el seu entorn més proper.

És a dir, que aquell autocaravanista que planifiqui una parada en aquestes viles disposi, de manera resumida, d’informació complementària per gaudir encara més del municipi que generosament l’acull.

Aquestes viles autocaravanistes, a dia d’avui, són les següents, anotades per ordre cronològic de creació de la seva àrea:

-Navarcles (2007).

-Els Muntells (2008).

-Ascó (2009).

-Tremp (2010)

-Calaf (2011).

-Platja d’Aro (2011)

-Ripoll (2011)

-Tortosa (2011)

-Vic ( 2011)

I la primera de la que parlarem, en un proper article, serà la de Navarcles, al Bages.

Marce
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 22 de gener de 2011.

Una agenda útil per a les meves escapades i viatges

2012-01-08T11:41:00.009+01:00

Com vaig fer l'any passat, i que consti que no cobro cap comissió, vull anotar que fa poques setmanes que va sortir l'Agenda del Pagès. Es tracta d'una modesta publicació de ElPunt/Avui on , per 4 €, pots tenir una agenda del tipus setmana a la vista. Amb un afegit: el seu valor de cara a utilitzar-la a les nostres escapades i viatges en autocaravana.

Per exemple, indica els mercats que es fan a Catalunya, poble a poble i dia a dia. També assenyala les fires i festes per pobles i mesos. Com l'any passat veig que destaca alguns mercats municipals de manera perticular ( del Prat de Llobregat, de Montblanc, de Tàrrega, Banyoles, etc.) i que a part de destacar la història d'aquests mercats jo valoro el fet que afegeixen informació turística del territori en qüestió. I el dossier d'aquest any el dediquen a l'oli d'oliva: el conreu, les varietats, la collita, les DO, etc.

A part de tot això, jo la duc a sobre quan sortim amb l'autocaravana: tenim a ma informació interessant del territori que travessem, em permet anotar les despeses que fem i al final acabo fent-la servir com a diari de viatges, on prenc les notes i coses curioses que visitem o veiem, i que al final em serviran de base per escriure els relats que penjo en aquest bloc. Al final, fins i tot, no deixa de ser una mena de diari familiar que el puc anar guardant, any rere any, igual que fem amb les fotos...una altra andròmina que tindré per l’estudi.

I sí , en ple s. XXI, envoltats de tablets, mòbils multifunció, connexions wifis, etc. parlar d’una agenda en paper és un anacronisme, però, què voleu que us digui?, a mi encara m’agrada disposar d’informació i esbarjo en “suport paper” , el suport digital el deixo per a casa i per a la feina. M’agrada acabar un dia d’autocaravana i , abans de ficar-me al llit, anotar aquelles fites de les jornada passada. O al matí, mentre paladejo un cafè i la família encara dorm, avaluar les possibilitats que ens ofereix el territori que visitem.

Si us desperta la curiositat , l'agenda la podeu trobar aquests dies pels quioscs, feu-li una ullada i traieu les vostres conclusions.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 8 de gener de 2012

Roses, prohibit estacionar autocaravanes ... però no.

2012-01-05T13:48:00.008+01:00

El passat pont de la puríssima constitució vam córrer per les terres del Cap de Creus i, a l’entrar en Roses ens vam trobar amb un bosc de senyals que com a mínim les podríem descriure d'imaginatives. Us penjo un parell d’elles.

Doncs bé, nosaltres, que teníem previst passar el dia a Roses i per això havíem concertat una visita guiada en l’Oficina de Turisme, vam estacionar en un lloc sense senyals imaginatives visibles , amb la idea de, abans de marxar de Roses, expressar el nostre agraïment, a l’OT, per l’hospitalitat que Roses mostrava als turistes autocaravanistes.
Allà ens vam dir que no hi havia cap problema per estacionar; nosaltres els vam dir que amb les senyals existents qui ens garantia que algú no desenfundaria el seu bloc de multes o faria venir la grua. Vist això, des de la mateixa OT amablement van trucar a la policia , al davant nostre, per confirmar això, que podíem estacionar la nostra autocaravana sense cap limitació, com qualsevol vehicle.

En conclusió, vam decidir no canviar de plans, ens quedaríem a Roses, amb un afegit: vaig entrar una instància a l’ajuntament mostrant el meu descontentament per la manera que tenien de tractar als turistes autocaravanistes, a diferència de com ho fan a altres llocs d’Europa.

Abans d’ahir vaig rebre resposta escrita per part de la regidora de turisme on ens ve a dir que:

“El municipi de Roses no impedeix l’estacionament a les autocaravanes. Aquestes poden estacionar als aparcaments disponibles com qualsevol altre vehicle. El que sí que es prohibeix és la pernoctació i l’acampada al costat de l’autocaravana. A tal efecte Roses disposa de quatre establiment de càmping on poden allotjar-se quan viatgen en autocaravana.”

Doncs, ja sabeu: podeu estacionar a Roses com un vehicle qualsevol; però, no podeu pernoctar. Això últim m’agradaria saber si es fonamenta en alguna ordenança, i encara que així fos trobo dubtós que algú pugui legislar sobre si una persona, dins del seu vehicle, pot o no pot dormir; em sembla que encara no és una activitat delictiva això de dormir...per molt que ronquis.

Bé, tota aquesta informació ( instància, resposta i fotos) la passaré als companys de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC a veure que poden fer ells, que encara que no tenen gaires mitjans, ja tenen per la ma gestionar aquesta mena de temes.

I mentrestant, descartaré visitar Roses. Una llàstima.
Ah! Un altre dia us parlaré de Cadaqués.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es

Quatre anys d'escapades i viatges en autocaravana

2012-01-01T10:24:00.007+01:00

Per aquestes dates, més o menys, el món per la finestra fa anys. Quatre anys per ser exactes, que a internet és una eternitat...és diu que un any d'internet equival a 7 anys humans, igual que passa amb els gossos, així que teòricament ara EMPLF faria uns 28 anys, deu n’hi do.

Bé, he aprofitat aquest aniversari per introduir algun canvi que penso pot millorar l’accessibilitat als relats de les nostres escapades i viatges: ara hi podreu accedir des de les pestanyes que trobareu sota la capçalera. Igual he fet amb el llistat d’àrees d’autocaravanes, que l’he actualitzat fa uns dies. I també he decidit tornar a activar l’opció de penjar comentaris.

Ara només em cal tenir temps per pujar relats, algun article, fer una mica de manteniment del bloc i poca cosa més.

I sobre tot espero que la informació que hi trobeu us sigui útil.

Salutacions i bona ruta!!!!

Marceliano Cardoso Romero

marcecrn@yahoo.es

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya

2011-12-28T10:44:00.015+01:00

ACTUALITZACIÓ DESEMBRE 2011

Ha passat quasi un any des de la darrera vegada que vaig fer un balanç de les àrees d’autocaravanes existents a Catalunya. I el resultat no deixa de ser engrescador: el creixement és lent però constant. Després de fer una passejada per les bases de dades de les webs habituals he comptabilitzat més d’una trentena d’àrees d’autocaravanes. Déu n’hi do.

D’aquestes, el 50% estan ubicades en autopistes, i moltes d’elles en trams de peatge, en concret un terç del total d’àrees de Catalunya. Que d’entrada podria fer-nos arrufar el nas, però si mirem el cantó positiu ja que hem de pagar peatges, com a mínim traiem el màxim de profit amb l’ús de les àrees. La part bona d’aquestes àrees, crec, és la seva distribució al llarg de l’AP7, que fan que puguin donin força cobertura a l’autocaravanista que vulgui recórrer el nostre litoral; així mateix, algunes les veig com imprescindibles punts d’avituallament pels autocaravanistes que visitin les destinacions turístiques urbanes de Figueres, Barcelona, Tarragona ... o Lleida, on les properes àrees de l’AP2, fan el mateix servei.

De la resta d’àrees destacaria l’empenta que ha tingut la creació d’àrees municipals. I si fa uns anys es tractava de modestes poblacions, com el pioner Navarcles o els Muntells, aquest any s’han tractat de capitals de comarca com Tremp, Vic, Tortosa, Ripoll..., està clar que de mica en mica les entitats locals s’interessen pel potencial turístic del nostre col•lectiu. Interès que també ha mostrat una ciutat costera i turística com Platja d’Aro, a la Costa Brava.

I acabo destacant altres aspectes, de manera esquemàtica:

1. Assenyalar la vila de Calaf, situada al centre de Catalunya a peu de la C-25, que ofereix dues àrees als autocaravanistes.
2. La creació de les àrees pirinenques de Ripoll i Tremp, fan destacar més que mai el desert autocaravanístic del Pirineu Català; i aquí, penso, les pistes d’esquí podríem dir alguna cosa...fins llavors haurem de saltar a França.
3. Celebrar el fet que empresaris vinculats al món de l’autocaravana ( distribuïdors i aparcaments) etc.) també s’hagin decidit per oferir àrees als autocaravanistes que passin pel davant de les seus negocis. He pogut comptabilitzar quatre àrees d’aquesta mena.

I com vaig fer l’altre vegada us poso el mapa d’àrees actualitzat.

Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALUNYA en un mapa més gran

Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a la web de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC o sobre autocaravanisme (VEA i Areasac).

Salutacions i un sincer agraïment a totes aquelles persones que fan possible que, de mica en mica, el mapa de Catalunya es vagi omplint d'àrees d'autocaravanes.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 28 de desembre de 2011.

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PEL CARDENER, octubre de 2011

2011-11-19T18:57:00.040+01:00

INTRODUCCIÓ

Aquesta part de Catalunya la teníem força ignorada en les nostres rutes amb l’autocaravana. I ara que disposàvem d’un cap de setmana de tres dies l’hi dedicaríem una escapada a aquest territori a cavall entre el Bages i el Solsonès, cosit pel riu Cardener de nord a sud.

Estic convençut que el fet de tenir per llevant el mediàtic Berguedà i per ponent el majestuós Pirineu lleidatà, havia ajudat que aquestes terres del Cardener ens haguessin quedat mig tapades o desapercebudes.

Aquest cap de setmana ho hem corregit: hem volgut conèixer el riu Cardener i part del què l’envolta. L’hem tingut per company de ruta, l’hem conegut quan era el Rio Bravo d’un llunyà far-west medieval, l’hem vist néixer com una font i l’hem vist créixer espectacularment a base de milers de tones de formigó armat. I molt a prop seu hem descobert algun tresor natural.

I de fons, hem trobat els colors de la tardor, una tardor massa calorosa, però tardor al cap i a la fi.

LLOCS VISITATS

Aquest és el relat del nostre periple al llarg del riu, amunt i avall de la seva riba, encara que en algun moment veureu que l’hem abandonat, que ens hem sortit de mare; però, confio que ho sabreu perdonar. A continuació us descriuré breument els llocs visitats, afegiré alguna foto i al final anotaré els llocs utilitzats per la nostra autocaravana.

Santpedor, vila reial.

Amb l’autocaravana estacionada a la perifèria de Santpedor ens endinsem al seu nucli antic. Allà farem una visita guiada d’aquesta antiga vila medieval, amb categoria de reial. Carrers estrets, portes de muralla que encara es mantenen dretes, boniques cases centenàries de pedra, i molts racons pintorescos.

L’heroi de Santpedor.

I a mitja visita ens acostem a la casa de l’heroi de Santpedor ... que mai va jugar a futbol. Es tracta d’Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el Timbaler del Bruc, veí de Santpedor i la participació del qual a la Batalla del Bruc, contra l’exèrcit napoleònic, va ser tan decisiva, segons explica la història.

Avui en dia de la casa de l’Isidre només resten les plaques commemoratives que al seu dia estaven fixades a la casa original, perquè aquesta va ser enderrocada al s.XX i el solar l’ocupa un anodí garatge.

Acabem la visita a aquesta vila centenària i tornem a l’autocaravana. És hora de dinar.

41⁰47’54’’N/1⁰31’31’’E , centre de Catalunya.

Com ho tenim relativament a ma, hem decidit visitar el centre geogràfic de Catalunya, situat si fa o no fa al Santuari de Pinós. Arribem al santuari amb un temps inestable, tant aviat cauen quatre gotes com el sol s’atreveix a aparèixer entre els núvols. El santuari, que no es pot visitar, sobta per la seva sobrietat geomètrica: un gran cub de pedra.

I adossat a ell, una relíquia històrica: la fonda més antiga de Catalunya, ni més ni menys que funciona des de 1540. I si al seu costat, és a dir al santuari, es podia trobar descans espiritual gratis; aquí el descans té preu, com t’avisa una làpida centenària al seu llindar d’entrada: “Veritat que hostal és que sense diners no donen res”.

Prenem un refrigeri en la fonda i ens encaminem al monument que assenyala el centre de Catalunya. Vistes panoràmiques inútils per la boira... o són núvols que ens envolten?, estem a 936 m d’alçada.

Tornem a l’autocaravana i ens preparem a passar la nit, al peu del santuari.

Súria, vila medieval.

Amb l’autocaravana estacionada a la part baixa de Súria, pugem al Poble Vell. Carrers estrets, arcs medievals, cases centenàries. A l’Oficina de Turisme ens informem de les activitats que fan aquest matí de diumenge. Optem per la visita al seu castell. Visita entretinguda, per conèixer l’evolució i el pes de Súria al territori i la vida del castlà en plena edat mitjana.

I des del Poble Vell, vistes sobre el Cardener.

Cardener, els tres estats de l’aigua.

I ara, des de Súria, comencem a pujar riu Cardener amunt. Al llarg del nostre periple coneixerem els tres estats que acostuma a presentar l’aigua:

l'estat sòlid...
com les milers de tones de formigó de l’embassament de la Llosa del Cavall. Aquí l’embasament aprofita l’estretor de la geografia per deformar el Cardener en els seus primers km de vida, i el far passar d’un escanyolit torrentet de muntanya en un gran mirall per les serres del voltants. Boniques vistes, de l’embassament i els contorns.

, l'estat gasós
Un mica més amunt, al voltat de la Pedra, trobareu a la carretera LV-4012 un trencall a la dreta que mena cap la Font de la Puda. La pista, asfaltada, acaba en un àrea de picnic, al costat del Cardener. I en una racó, trobareu la perfumada Font de la Puda. Aigua medicinal, de característic olor a ous podrits. Allà dinem, amb el Cardener a tocar, a l’ombra d’un pi .

i l'estat líquid
com el que trobem a les seves fonts. L’autocaravana la deixem en una esplanada que trobem, superada la Coma, a l’esquerra de la carretera. I a uns 300 m a peu trobareu les Fonts del Cardener. El lloc , a part de les fotogèniques cascades del naixement, té una zona de picnic ben equipada amb taules, barbacoes i uns WC (tancats). Tornats a l’autocaravana , en una font propera , a peu de pàrquing, aprofitem per omplir una garrafa d’aigua.

I ara cap al sud, proper destí: la vall del costat. Anirem a pernoctar a Sant Lleïr, a la capçalera de la Vall d’Ora.

Serra de Busa, roca , tardor i masies.

Avui la idea és pujar a la Serra de Busa, que se’ns ofereix imponent i quasi inaccessible si no fos pels graus que hi han i que permeten l’ascensió a l’altiplà que corona la serra.

Pujada magnífica, amb una temps favorable i pel mig de boscos que ja comencen a mostrar els colors de la tardor. La pujada té trams curiosos com una escala metàl•lica, uns esglaons de fusta , etc que més que espantar als petits segur que els despertarà el sentit de l’aventura.

Una vegada a dalt, impressionants vistes sobre la cinglera tallada en vertical o l’altiplà, parts i turons, amb masies disperses i bestiar pasturant; i per sobre dels nostres caps algun voltor i bandades de corbs. Dinem de picnic i reprenem el mateix camí per tornar a l’autocaravana. Una excursió similar la podeu trobar aquí.

Aprofito per assenyalar que tota aquesta zona també té molts atractius històrics, que al mateix Sant Lleïr els podreu descobrir en molts panells turístics: aquí a prop van ferir de mort Guifré el Pilós; després, la llegenda diu que amb la sang de la ferida es va pintar la nostra senyera. També , en aquesta serra , durant la Guerra del Francès, els presoners “gavatxos” van descobrir com la natura es podia convertir en la presó més inhumana... I també trobareu la petja de les Guerres Carlines, i de la Civil.

Cardona, l’última frontera.

I no volem abandonar aquest territori sense fer una parada en Cardona, vila centenària, pròspera per les seves mines de sal i cabdal en la història de Catalunya. La idea és fer la visita guiada al seu castell i canònica que organitza l’oficina de turisme situada al mateix castell.

Visita agradable, gaudint de les grans panoràmiques sobre els voltants i amb la visita a la seva monumental canònica. I les amenes explicacions de la guia, des de l’època on Cardona era un bastió avançat en territori musulmà i passant per l’any 1714, quan va esdevenir el darrer reducte català en la guerra de Successió.

Aquell 18 de setembre de 1714 Cardona va haver de claudicar en front les tropes franco-castellanes; de no fer-ho hauria estat passada a mata-degolla tota la població de la vençuda Barcelona. Al 1914, 200 anys més tard, la ciutat de Barcelona va fer donació a Cardona d’una font en agraïment pel seu gest, és la font que trobareu a la Plaça de la Fira.

I aquí acaba la nostra escapada, només ens resta enfilar cap a la zona metropolitana, i acollir-nos a una de les retencions de trànsit que sempre pot oferir.

LLOCS PER A AUTOCARAVANES

Us anotaré ara els llocs utilitzats des del punt de vista autocaravanístic:

Santpedor: podreu estacionar sense problemes a la zona moderna del municipi. Nosaltres ho van fer al C/Pere III, a 300 m del nucli antic.

Pinós: al darrera del santuari, plaça asfaltada i enllumenada. Pernocta i bones vistes... si no fa boira.

Calaf: àrees d’autocaravanes, en plural. Una al C/Carrilet entre cases adossades; i l’altra a la benzinera de l’Àrea de Guissona, a la travessia de la N-141 , anant a buscar l’Eix Transversal o C-25. Si hagués d’escollir, em quedaria amb la primera per pernoctar i amb la segona per omplir/buidar dipòsits.

Súria: vam estacionar l’autocaravana en una petita plaça al C/Ignasi Abadal.

La Pedra: estacionament al pàrquing de terra de la zona picnic de la Font de la Puda. Paratge natural, accessible per pista asfaltada i a peu del Cardener.

La Coma: estacionament al pàrquing de terra previ a les Fonts del Cardener. Al costat una font d’aigua i en proximitat una complerta a zona picnic: taules, barbacoes i WC (tancats).

Sant Lleïr: petit nucli situat a la capçalera de la Vall d’Ora. Estacionament i pernocta en petit pàrquing de graveta, a peu de carretera, imprescindible l’us de les falques. Lloc tranquil al mig d’un bonic entorn natural.

Cardona: estacionament al pàrquing asfaltat del Castell.

Navarcles: disposa d’una àrea d’autocaravanes, que si bé no l’hem utilitzada aquesta vegada, està tan a prop de la zona visitada que no puc deixar d’esmentar-la. La podeu trobar al C/ de la Font de Cura.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 19 de novembre de 2011.

UNA NOVA ÀREA D’AUTOCARAVANES...NO TAN NOVA.

2011-10-22T15:31:00.010+02:00

Perquè jo no la coneixia però evidentment fa molt de temps que funciona. D’aquesta àrea vaig sentir que en parlava una autocaravanista a la darrera assemblea de la Secció d’Autocaravanes de la UCC., i al sentir que la situava a l’àrea d’autopista de Bellaterra jo vaig creure que la confonia amb l’àrea d’autopista Vallès, on fa relativament poc van instal•lar un àrea d’autocaravanes.

Doncs l’autocaravanista tenia raó, a l’Àrea d’Autopista de Bellaterra hi ha una àrea d’autocaravanes. Val a dir que no està indicada a l’autopista, però una vegada t’acostes a la benzinera començareu a trobar la cartelleria habitual i l’àrea amb les serveis habituals.

LES DADES:

Localització: Àrea d’Autopista Bellaterra, pk 151 de l’Autopista AP-7. Si bé es troba a la calçada Girona-França , és accessible des d’ambdós sentits de la marxa. Al darrera de la benzinera. Actualització del 24.10.11: em diuen al fòrum de totcamping que podeu trobar un àrea en ambdós sentits de la marxa.
Serveis: reixa de buidat, dues aixetes d’aigua, contenidors d’escombreries.

I un detall: pot ser útil a l’autocaravanista que decideixi visitar la ciutat de Barcelona. I a pocs quilòmetres el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt ; Ah! es troba en un tram d’autopista gratuïta.

Marce
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 22 d’octubre de 2011

ACAMPATS AMB L’ AUTOCARAVANA AL GOLF DE ROSES , setembre de 2011.

2011-10-09T16:58:00.018+02:00

Com cada setembre, tota la família ens acomiadem de l’estiu amb una breu estada de cap de setmana en un dels càmping que s’aboquen al Golf de Roses. Amb l’afegit que aquesta vegada se’ns sumaven les germanes de la Montse, la Dolors i la Marga, i els nostres nebots: l’Anna, el Jose i l’Adrià. Nosaltres a la nostra autocaravana, i la resta de la família en un bungalou.

I quin millor comiat de l’estiu que fer una benvinguda: la del Sol. Aquest matí de dissabte m’he despertat d’hora, amb el temps just per fer-me una cafetera , arreplegar una cadira i plantar-me a la platja. Si fos un dissabte normal em despertaria gaudint d’un cafè mentre veig les notícies del canal 3/24. Avui, he canviat la tele pel Golf de Roses i veuré en directe com es desperta el sol. Magnífica sortida, al mar ni una onada, de tant en tant algun grup d’ocells amb la seva cridòria sobrevola el mar, i el cel ple de núvols ...

I a la vista del dia tan gris i que plovisqueja, optem per fer una passejada fins Sant Martí d’Empúries. Dunes de sorra, platges desertes, les restes d’un moll de l’antic port d’Emporion ... encara que del port ja no en queda res; fa temps que l’antiga dàrsena es va colmatar de sediments, i ara només atraquen els pins.

I a pocs metres, Sant Martí. Petit poble dedicat avui en dia a alimentar als turistes. Carrers empedrats, algun tros de muralla... i entre les restes d’una casa un cartell informa que allà el català Víctor Mora va fer néixer una llegenda del còmic: al ser els anys que eren, va haver de dir-se en castellà , Capitán Trueno, i de la senyera que duia al pit li van haver de treure dos de les quatre barres.

Acabem el matí entrant a la ciutat greco-romana d’Empúries. Avui fan una visita guiada a la que ens apuntem i tornem a gaudir d’aquest gran jaciment arqueològic., descobrint les darreres millores realitzades i la feina que encara resta per fer. Només una dada: a la ciutat romana, de la setantena d’ illes de cases ( insulas ) que hi han , només han desenterrat nou.
Acabem la visita al Fórum romà i tornem a Sant Martí, a dinar.

Sobretaula i tornada a l’autocaravana. La tarda continua grisa, a l’altra extrem del golf, veiem com el núvols que baixen del nord desborden la serra i cauen , com un allau, sobre Roses.

Tarda tranquil•la, amb quatre gotes. Els grans xerrem o llegim; els joves fan deures o estudien. Nit de barbacoa a càrrec dels joves; el núvols comencen a marxar i van deixant lloc a les estrelles que comencen a guanyar de mica en mica el firmament.

I si ahir era tardor, avui és estiu. Cel claríssim i net, d’un blau que quasi fa mal a la vista. El golf de Roses convertit en una piscina d’aigües transparents. Platja quasi buida de banyistes; i al mar alguna barca. Magnífic dia per acabar l’estiu.

Durant el matí acabem de recollir l’autocaravana, dinem i cap el sud, cap a casa per l’AP-7. A l’àrea del Montseny aturada a la seva àrea d’autocaravanes per buidar i omplir dipòsits.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 9 d’octubre de 2011.

EN AUTOCARAVANA PEL PIRINEU DE LLEIDA, Agost de 2011

2011-08-19T19:23:00.063+02:00

INTRODUCCIÓ

Josep Pla deia que el nostre país, descartant el Delta i algun racó de l’Empordà, tenia una geografia tan abrupta que sempre, independentment del lloc on fossis, tenies un peu més alt que l’altre. Una veritat com un casa de pagès que nosaltres hem comprovat en aquest viatge pel Pirineu lleidatà.

És clar, que no només ens hem dedicat a mirar-nos els peus, també hem aixecat la mirada per contemplar aquesta bellíssima terra plena de cims que assoleixen els 3000 m; hem gaudit de panoràmiques sobre valls esculpides per les darreres glaceres, hem passejat per entorns naturals on encara costa veure l’emprenta de l’home ... i fins i tot ens hem acostat al lloc on va començar tot, fa 80 milions d’anys.

Aquest és el relat del nostre viatge en autocaravana pel Pirineu de Lleida; més concretament per les comarques dels Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i una petita incursió a les terres de l’Alta Garona.

Aquest any, que hem hagut de fer les vacances d’estiu molt fragmentades i repartides al llarg de l’any, només hem pogut dedicar una setmana a aquest viatge, però no per això ha estat menys entretingut i intens; de fet, al final d’aquesta setmana, tots quatre teníem la impressió que havíem estat fora molt més temps. Una sensació que experimentem sovint quan viatgem amb la nostra autocaravana: sembla que el temps s’estira, que dona més de si.

LES ETAPES

Fins i tot si mireu un mapa de carreteres d’aquesta banda de Catalunya , es pot apreciar com les carreteres lleidatanes, una vegada es situen per sobre de Balaguer abandonen el seu traçat rectilini i comencen a tremolar i recagolar d’una manera quasi dolorosa.

El motiu d’aquesta recargolamenta és clar: per sobre de Balaguer s’inicien els Pirineus. Perquè justament aquí, a les terres de Lleida, els Pirineus assoleixen la seva major amplitud, amb uns 150 km. que s’estenen des de la Depressió de l’Ebre fins la Conca d’Aquitània, amb una successió interminable de serralades i fondalades, com un gegantí onatge de roca i vegetació que s’aboca sobre la plana lleidatana.

I dins d’aquest onatge podreu descobrir autèntiques joies de l’art romànic catalogades Patrimoni de la Humanitat; podreu gaudir d’un entorn natural de reconegut prestigi internacional; i , en conclusió, disposareu d’un munt de motius per aturar la vostra autocaravana, pernoctar o , fins i tot, buidar i omplir dipòsits: a Tremp, fa escassos mesos, s’ha obert un àrea d’autocaravanes.

Nosaltres, durant una setmana, hem visitat una dotzena d’aquets llocs que podeu veure anotats al mapa del costat. Ara passaré a descriure’ls breument, afegiré algun enllaç on ampliar la informació.

I per tal de no avorrir més del compte, us posaré alguna foto. I al final, com sempre, os enumeraré els llocs de pernocta, estacionament i àrees d’autocaravanes.

1.Àreu i al seva força ( Pallars Sobirà).

A primera hora de la tarda entrem dins d’Àreu. Allà, segons el nostre plànol de carreteres, la carretera L-510 s’acaba. Nosaltres ens endinsem un centenar de metres dins del poble, el just per arribar a una gran esplanada a la dreta, al costat del riu, on aparquem l’autocaravana. I a uns 300 m a peu, vall amunt, trobem la Força.

Des d’antic els veïns d’Àreu van disposar d’aquesta instal•lació que, aprofitant un petit salt d’aigua de la Noguera de Vallferrera permetia moldre gra, generar llum amb una antiquíssima dinamo o serrar la fusta dels boscos, amb una enginyós sistema que converteix el moviment giratori en un moviment vertical d’una gran serra.

L’aprofitament era comunitari de tal manera que qualsevol veí el podia fer servir a canvi de pagar al responsable del manteniment de la Força amb un grapat (o punyada) de farina o amb uns taulons acabats de serrar. La visita resulta amena. És guiada i durant uns 40 min. et mostren i t’expliquen el seu funcionament i les seves característiques.

2.Esterri, la vida diària a l’alta muntanya (Pallars Sobirà).

Entrem en Esterri un matí de diumenge, el poble encara està endormiscat, deixem l’autocaravana i entrem al nucli antic. Allà es troba l’Ecomuseu en una antiga casa: la Casa Gasia. Allà, a l’Ecomuseu, organitzen una visita guiada a la Casa que dura uns 45 min. I al llarg de la mateixa s’aprèn com vivien, com s’organitza un habitatge de muntanya, les seves habitacions... i el fred que passaven els vilatans les llargues nits d’hivern.

Tot molt autèntic i ben ambientat, amb mobiliari i tota la resta d’elements provinents d’altres cases antigues de la rodalia. I acabada la visita...a dinar!. Saborós menjar típic de la comarca.

3.Una escletxa en la serra (Pallars Sobirà).

Camí del sud, en direcció a Tremp i poc abans d’entrar al Pallars Jussà, aturem l’autocaravana en un lloc on sempre que hi passem fem una parada. Es tracta de l’àrea de descans de Morreres-Congost de Collegats, a peu de la N-260. Allà trobareu una gran escletxa excavada a la roca: el Congost de Collegats.

En aquesta banda dels Pirineus falta espai. La Noguera Pallaresa ha tallat l’espai just per travessar la roca i després, la carretera antiga, s’ha ajustat al poc espai que hi quedava entre el riu i la roca. Avui en dia, que la nova carretera ha optat per foradar la muntanya amb túnels, aquest racó s’ha convertit en un tranquil i maco passeig per la natura, només freqüentat per piragüistes, escaladors, uns pocs passejants i algun voltor sobrevolant per sobre de les cingleres. I al final, a l’extrem sud de l’estret, l’Argenteria, un magnífic aflorament on l’aigua filtrada de la roca calcària ha deixat esculpida una preciosa catarata en roca travertina.

Per cert, l’estretor del paratge i la proximitat de l’aigua, fa que el lloc gaudeixi d’una permanent ombra i unes suaus temperatures, un autèntic paradís de frescor en aquestes dates estivals.

4.Tremp, vila hospitalària (Pallars Jussà).

Arribem a Tremp a darrera hora de la tarda i ens anem a passejar pel seu nucli antic, on encara s’intueix el traçat de la vila closa medieval; i el trobem desert, sense una ànima. Els veïns, a aquestes hores de la tarda, prefereixen refugiar-se en la Rambla: allà trobem tot el poble, prenent un refresc en les nombroses terrasses que hi han, sota la refrescant ombra dels plataners. Avui, dilluns, deixo la família dutxant-se i me’n vaig a visitar el seu mercat setmanal, hem d’omplir el rebost de l’autocaravana i de pas compraré pa i l’esmorzar de la família.

Tota la rodalia s’ha donat cita al mercat. Podreu trobat de tot, des de roba fins embotits i formatges del territori, des de fruites i verdures a productes de ferreteria, etc.. I una vegada la família enllestida reprenem la ruta cap el nord, cap El Pont de Suert.

5. Riuet del Convent, etapa refrescant (Alta Ribagorça).

Hem circulat part del matí gaudint de les panoràmiques que ens ofereix aquesta part dels Pirineus, i baixant del Coll de la Creu de Perves (1.325 m) poc abans del Pont de Suert, passat el pk 345 de la N-260, descobrint el paradís.
Una zona d’esbarjo amb aparcament, ombra, font d’aigua, zona de picnic i a pocs metres una magnífica bassa natural pel bany. Aigües cristal•lines i netes, amb peixos i una fondària justa per submergir-te; i és clar, prou freda per fer-te oblidar la calor i despertar-te la gana.

Dinar a l’ombra , a l’àrea de picnic.

6 Erill la Vall, el Romànic (Alta Ribagorça).

Aquesta tarda hem entrat a la Vall de Boí, territori romànic. Fa mil anys, si fa no fa, les tornes havien canviat. L’Alandalus estava a la defensiva i el comtats catalans passaven a l’ofensiva; i fruit d’aquelles incursions la riquesa àrab va començar a fluir cap els territoris comtals, riquesa suficient com per bastir una de les millors mostres de l’art romànic d’Europa.

Doncs bé, a Erill la Vall us poden explicar aquesta història i al mateix temps gaudir de la visita guiada a la seva església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, tal com vam fer nosaltres. Visita curta i entretinguda, per l’interior ( compte amb les talles de fusta, són úniques al seu gènere) i l’exterior de l’església, on destaca el seu campanar, ben esbelt i amb detalls constructius a la vegada simples i bells.

7. I a Taüll, Sant Climent (Alta Ribagorça).

A l’altra banda de la vall, quasi en front d’Erill trobem una altra joia romànica: Sant Climent de Taüll. Aquí, tornem a trobar una bella església, de gran campanar i bonics detalls de pedra per totes les seves façanes; i a l’interior els frescos que podreu trobar a qualsevol llibre de romànic. Acabada la visita, Sara i Ferran decideixen quedar-se a l’autocaravana i nosaltres passegem pels carrers empedrats de Taüll. Carrers empedrats, teulades de pissarra negre i balconades plenes de geranis vermells. Fem algunes compres i tornem a l’autocaravana.

8. Una passejada pel Parc (Alta Ribagorça).

Al matí, ben d’hora, agafem a Boí el primer taxi que surt cap el Parc d’Aigüestortes. En pocs minuts ens deixem al Planell d’Aigüestortes. I d’aquí comencem la fàcil i còmoda excursió fins a l’Estany Llong.

El lloc, vull dir el Parc, és bellíssim, difícilment us el podria descriure, prefereixo posar-vos unes fotos. I arribats al llac, fem un mos, descansem i gaudim de l’entorn. Cap a l’est, més enllà de l’estany, veiem la collada que dona pas a Sant Maurici, l’altre extrem d’aquest Parc. Iniciem la tornada quan ja comença a haver-hi més excursionistes. Nosaltres tornem cap a l’autocaravana;

i a Barruera, bon dinar.

9. Passejada frustrada (Val d’Aran).

La tarda la dediquem per entrar en la Val d’Aran, i vist que la carretera de Vilamós és massa estreta pel nostre gust i per la nostra autocaravana, i optem per descartar uan visita a Vilamós, i ens dirigim cap el Còth deth Portinhon i visitar el seu bosc d’avets... doncs no.

En aquests moments s’està fent l’explotació forestal del bosc i trobem el lloc com si s’hagués passat una divisió de carros de combat: pistes eixamplades, moviments de terres, arbres tallats, troncs per totes bandes, etc. Amb l’autocaravana aparcada al coll, ens endinsem una estona pel camp de mines que és el bosc, i intentem gaudir de la natura que encara queda dreta.

10. Entre Sent Biat i Lez: la falla (Alta Garona).

Hem entrat a l’Alta Garona per passar per una àrea d’autocaravanes propera i amb la idea de trobar algun rastre del lloc on van començar els Pirineus, fa uns 80 milions d’anys.

Per això hem parat al poble de Sent Biat ( fr. Saint Béat). A l’oficina de turisme hem pogut recollir una mica d’informació sobre el tema i ja posats, hem aprofitat per pujar al seu castell i gaudir de les vistes sobre la vila. I ara si, al naixement dels Pirineus. A 1 km escàs de Sent Biat, abans d’entrar a la pedania de Lez, veiem en uns turons propers el que buscàvem: la falla nordpirinenca.

La qüestió és que fa uns quant milions d’anys, les plaques ibèrica i euroasiàtica vam xocar, produint-se la falla nordpirinenca, i a partir d’aquí l’escorça terrestre va començar a arrugar-se i replegar-se, fins constituir els Pirineus que coneixem avui en dia. Doncs bé, aquí , a les rodalies de Les, podem veure aquest xoc primigeni.

A la banda esquerra, la muntanya de roques blanquinoses, correspondria a la placa euroasiàtica; in a la dreta, el turonet de roca fosca que té una edificació a sobre, correspondria a la placa ibèrica; i al mig, sota una tartera, hi trobaríem la falla nordpirinenca. Val a dir que l’aflorament no és molt vistós, però al menys el lloc serveix per afirmar que Europa si que acaba als Pirineus, al menys des del punt de vista tectònic.

11. Arties: glèsia de Sta Maria (Val d’Aran).

La nostra ruta ens retorna a la Val d’Aran, i la primera parada: Arties i la seva església. A les tardes, al menys en aquesta època estival, es fan visites guiades a les esglésies de la Val . I comencem per aquesta, la d’Arties.

Visita amena per l’exterior i per l’interior de l’església; a destacar els frescos de les voltes del sostre. I un fet curiós: al preguntar el guia en quin idioma volia que es fes la visita, els assistents vam manifestar en català i algú ho va demanar en aranès. Vist això, el guia va optar per fer-la en castellà...que ningú havia demanat.

Val a dir que al llarg de la visita, en front de les múltiples preguntes que rebia en català, el guia involuntàriament responia en català, fins que s’adonava del seu “error” i reprenia la seva explicació en el castellà ...que ningú havia demanat. Bé, només em va saber greu per l’aranès, que en cap moment de la visita va fer acte de presència, i crec que pels catalanoparlants no suposaria cap esforç entendre’l.

En qualsevol cas, la visita val la pena pels amants de l’art romànic i/o de les llengües romàniques. L’autocaravana la podeu estacionar en un pàrquing de terra situat a l’extrem est d'Arties, a la dreta de la carretera.

12. Salardú: glèsia de St. Andrèu (Val d’Aran).

La següent església a visitar és la de la veïna vila de Salardú. Aquí destacaria el seu massís campanar, l’amplitud de la seva nau i el colorit de les pintures que cobreixen els seus murs... ah! I la talla de fusta, al darrera de la qual hi ha una llegenda coneguda a tota la Val. I per a sorpresa nostra som els únics assistents a la visita guiada, cosa que la fa amena i àgil... i en un sòl idioma.

I donem per acabada la tarda. Abandonem la zona més urbana per començar a pujar cap el Plan de Beret, cap els núvols.

I abans d’abandonar la vall, una dada: a un veí de Salardú li vam preguntar pel fet que tota la retolació oficial dels llocs estigués en castellà ( “Respeten el silencio de los vecinos”, “Prohibido estacionar en ambos lados”, “No se apoyen en el púlpito” etc.),si era perquè majoritàriament el turisme era castellanoparlant, i la seva resposta va ser: “ Qué va!, aquí venen turistes de tots els llocs, això és per motius polítics. Els responsables van pensar que si es feia en aranès que ningú ho entendria; que no es fa en català perquè aquesta no és la llengua de la Val; i en conclusió, per això ho fan en castellà...És un tema polític...”.

Ens vam quedar sorpresos per l’explicació i una mica entristits, jo no entenc gaire de llengües, però si això no és l’inici d’un suïcidi lingüístic poc li falta...pobra llengua aranesa.

13 Des del Plan de Beret a Montgarri (Val d’Aran)

Avui fa un dia magnífic. La llum del sol, a aquestes hores del matí, ens mostra un paisatge dominat pel blau intens del cel i els verds dels prats propers. I molt silenci i tranquil•litat, que són les vuit del matí. I més que l’excursió, comencem la passejada que fàcilment mena de Beret arriba al Santuari de la Mair de Diu de Montgarri.

Bonics paisatges, magnífiques panoràmiques i al final, la sorpresa de trobar el santuari al fons de la vall. Visitem el refugi, fem un mos i mandrejem a la vora de l’arriu Noguèra Palharesa... encara no hem trobat cap rètol que ens aclareixi que allò és el “Río Noguera Pallaresa”. Cap al migdia comencem el retorn a l’autocaravana; ara, a aquestes hores, el camí es troba molt freqüentat per excursionistes de totes les edats.

I aquí acaba el nostre viatge al Pirineu lleidatà. La resta va ser fàcil: acabàrem el dia a Tremp, allà , a l’oficina de turisme, ens parlàrem de l’oferta gastronòmica de la vila, i així poder celebrar de manera saborosa el meu aniversari. Al dia següent, ben d’hora, iniciem el camí cap a Cornellà de Llobregat.

A la nostra esquena deixem el darrer vestigi (o primer, segons com es miri) d’aquests Pirineus tan plens de bellesa: la Serra del Montsec.

LLOCS AUTOCARAVANISTES

A continuació us indicaré els llocs que hem utilitzat per pernoctar, estacionar o buidar dipòsits. Els anotaré per ordre d’utilització:

Espot. Darrer i més alt dels pàrquings de les pistes d’esquí. Asfaltat. Pernocta. Anotar, que a l’entrada del poble d’Espot vam veure una gran esplanada de terra on, semblava, havíem pernoctat alguna autocaravana i diverses càmpers.

Esterri d’Àneu. Estacionament a l’antiga travessia, a l’alçada de les primeres cases i a poc metres del nucli antic.

Congost de Collegats. Àrea de descans Morreres-Congost de Collegats, a la N-260 , pk 297 i una mica més: estacionament. Zona tranquil•la, amb taules de picnic, arbres i pàrquing de terra. També vàlida per pernoctar i a pocs metres del Congost de Collegats.

Tremp. Àrea d’autocaravanes a l’extrem del C/Lleida, al costat de la zona esportiva . Pernocta.

El Pont de Suert. Àrea de pícnic al pk 345 de la N-260, a 3 km al sud del Pont de Suert: font, zona de pícnic, rierol amb bassa pel bany, etc. Estacionament. I crec que vàlida per pernoctar.

Taüll. Estacionament i pernocta en front de l’església de Sant Climent. Disposa de WC públics, tancats de nit.

Còth deth Portinhon. Pernocta al coll, situat a la N.141, camí de Banhères de Luishon. Cota 1.292 m. Hi ha una esplanada de terra i una zona asfaltada.

Banhères de Luishon (fr. Bagnères-de-Luchon). Àrea d’autocaravanes situada a la Rue Jean Mermoz, al costat del camp de rugby. Per carregar aigua s’ha de comprar una fitxa a l’oficina de turisme. Estacionament de pagament.

Plan de Beret. Pernocta i estacionament a l’extens pàrquing situat a les pistes d’esquí. Cota 1.846 m.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 19 d’agost de 2011
marcecrn@yahoo.es

CAP A PARIS AMB AUTOCARAVANA, 1/3 (Juny de 2011)

2011-08-12T11:11:00.011+02:00

1.Introducció

Aquest viatge va començar fa uns tres mesos, més o menys. En un dinar vaig preguntar els meus fills, la Sara i el Ferran, on els agradaria anar de viatge a finals de juny, i la Sara va ser ràpida: A Paris!! , i el Ferran va secundar la proposta.

Dit i fet em vaig posar a muntar el viatge. I encara que Paris segur que en oferiria molts llocs atractius, jo tenia certa prevenció: seria la primera vegada que faríem un viatge totalment urbà, i encara que hi serien pocs dies, vaig abordar la seva planificació amb tota la cura possible, per tal de no acabar, tots quatre, farts de tant d’asfalt. I em sembla que ens hi vam sortir.

Aquest és el relat del nostre viatge en autocaravana a Paris i la nostra estada a la gran ciutat durant pocs més d’una setmana. Us anotaré primer unes generalitats; en segon lloc us faré una curta descripció dels llocs visitats; i en tercer i darrer lloc us explicaré que hem fet amb la nostra autocaravana Sòlid Rígid II, la nostra casa amb rodes de 6,5 m de llarg.

2.Paris, en general

I és clar, amb tantes coses visitables i en tant poca superfície, s’ha de fer amb certa preparació. El primer consell: si penseu visitar molts llocs us pot interessar l’abonament Paris Museum Pass. Aquest abonament et garanteix un preu ajustat i un accés directe als llocs més emblemàtics, mentre la resta de mortals ha d’esperar pacientment, palplantat en interminables cues , que l’arribi el seu torn.

I la mobilitat. Nosaltres, preveient el trànsit habitual d’una metròpolis, vam concloure des del començament que tots els desplaçaments els faríem en transport públic: el tren o RER, el metro o en vaixell. El dos primers tenen una amplia xarxa interconnectada en moltes estacions, de tal manera que pots passar d’una a l’altra amb el mateix bitllet. De bitllets hi ha de moltes modalitats, és qüestió de buscar la que més interessi. I pel que fa als vaixells, al llarg del Sena funcionen com un autobús. Treus el bitllet , que és per un dia, i pots pujar i baixar pel Sena al llarg d’una franja que va, més o menys, de la Torre Eiffel a Notre Dame, uns 5 km aproximadament.

Els carrers i llocs més importants estan perfectament senyalitzats i el que hem vist és que els semàfors inviten al dinamisme, és a dir , que no badis perquè et trobaràs en pocs segons que ja ha canviat de color.

I un aspecte que us apuntem perquè aneu amb compte: als llocs més turístics hem vist molta picaresca, aquella de les suposades enquestadores que s’acosten, intenten obtenir les respostes i si et descuides alguna cosa a més; o aquella on un paio, al teu costat, simula que troba al terra un anell o objecte valuós, atrau la teva atenció ... i a partir d’aquí no sé com acaba, però no crec que surtis ben parat.

I poca cosa més. Si de cas anotar que per dinar podeu trobar una àmplia oferta. Nosaltres hem tastat des de llocs de menjar ràpid autòctons fins al més internacionals; des d’un restaurant exòtic oriental (molt bo , per cert) a la típica braseria amb bones i contundents amanides, on l’enciam no és precisament preponderant. També vam veure, al Jardin de Louxemburg per exemple, alguna família o grups d’amics fem picnic a l’ombra.

El darrer consell, molt obvi, si aneu com nosaltres: dueu calçat i roba còmoda, una gorra i alguna ampolla d’aigua, de trobar molta calor. I la resta, fàcil: caminar i deixeu-vos sorprendre pels bells racons que trobareu a cada pas.

Si voleu conèixer el llocs visitats, els trobareu aquí. I una mica més avall, us parlaré del que hem fet amb l’autocaravana.

Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 12 d'agost de 2011
marcecrn@yahoo.es

CAP A PARIS AMB AUTOCARAVANA, 2/3 (Juny de 2011)

2011-08-12T09:58:00.076+02:00

3. Paris en particular

Després de la introducció de dalt, i abans del tema logístic de baix, us parlaré del llocs visitats. Aquí trobareu els llocs més coneguts de Paris, i d’altres que no ho són tant però que penso mereixen una visita. Afegiré alguna foto per fer més amena la lectura i així com algun enllaç que us ampliarà la informació.

Notre Dame

El primer contacte amb Paris ho férem al seu nucli antic, l’Île de Saint Louis, per conèixer aquest monstre de l’art gòtic: la catedral de Notre Dame. I la veritat és que no defrauda: mentre a la nau central es fa missa (amb fragments cantats, que fan més autèntica la visita) els turistes anem circulant en silenci i gaudint de l’entorn i la seva bellesa, i al meu cas, aclaparat per les dimensions gegantines de l’edifici...sembla mentida que tota aquesta baluerna es construís amb la tecnologia de l’edat mitjana: fusta i pedra, corrioles, corda i grues activades per força animal...humana majorment.

I marxo amb un convenciment: si a l’edat mitjana algú dubtava de la seva fe, una simple visita a Notre Dame de ben segur que el retornaria a la més fervent religiositat.

Acabem la visita de l’interior amb la pretensió de pujar a les torres, però no: trobem una cua interminable que hem de fer i a l’entrada avisen que el Pass Museum no permet evitar les cues.

La història de la cripta.

On si tenim pas franc amb el Museum Pass és a la Crypte Archéologie a pocs metres de la porta principal de Notre Dame. El museu , situat al subsòl de la plaça mostra els vestigis arqueològics trobats a l’Île de Saint Louis i que es remunten a l’ocupació romana de l’illa.

Mitjançant panells, gràfics i audiovisuals, i mentre passeges entre les restes de cases, carrers, muralles i els primers “quais” o molls del Sena, pots apropar-te al naixement de l’antiga Lutetia.
Acabada la visita (45 min-1h) pugem al carrer i ens adrecem al proper destí: un cementeri de VIP's.

El Pantheon o com gira la Terra.

Hem de caminar uns 800 m , als peus de la prestigiosa universitat de la Sorbonne, per trobar-nos aquest enorme temple dedicat a la grandeur de França i alguns dels seus fills més prestigiosos.

Aquesta antiga església, presenta un estil clàssic i no em sorprendria veure aparèixer pel darrera d’alguna columna un empolainat Lluis XV inspeccionant la seva església dedicada a Sant Genoveva.

Encara que amb el pas del temps es va convertir en un panteó de luxe dedicat als més il•lustres fills de França, siguin de naixement com Voltaire o d’adopció, com Maria Salomea Sklodowska, Marie Curie de casada, l’única persona que ha guanyat dos premis Nobel.

Aquest lloc també és famós perquè el Sr Leon Foucault hi invités els parisencs a veure com girava la terra, des de llavors tots els museus de la ciència tenen el seu pèndol per ensenyar a milers d’estudiants el moviment rotacional del nostre planeta.

El palau de la Natura.

Acabats de dinar, ens endinsem pel Jardin de Luxembourg on molts parisencs es dediquen a aquestes hores a mandrejar. Al llarg d’aquest parc, presidit per un bell palau, trobareu ombra o sol, gespa per fer picnic, alguna gelateria i un munt de cadires a disposició dels ciutadans perquè descansin, es bronzegin o facin una becaina.

Travessat el jardí ens dirigim a un altre jardí; el Jardin de Plantes. Allà ens espera la Gran Galerie de l’Évolution, gegantí palau de ferro decimonònic dedicat a la difusió de la biologia i l’evolució. Reproduccions d’animals a escala real, audiovisuals, etc..

Dediquem gran part de la tarda a la seva visita, igual que un munt de famílies. La visita val la pena. Val a dir que el Jardin de Plantes és un gran parc , ple de plataners, que també acull altres museus: de paleontologia, de mineralogia, etc..., un lloc ideal pels amants de la natura, grans i petits.

I per avui ja està bé. Tornem cap a Versailles on tenim l’autocaravana; la piscina ens espera.

Louvre, passejada per l’art

Aquest matí anirem a passejar al Louvre i dic passejar perquè donades les seves dimensions, amb un fons artístic quasi infinit i sales de més de 700 m. de llarg, visitar-lo em sembla impossible.

Així que passejarem, evitarem les sales multitudinàries i ens aturarem allà on la bellesa ens ho mani.

Nosaltres hi arriben a primera hora; amb el Museum Pass tenim accés directe i esquivem la llarga cua que ja serpenteja per la gran esplanada del palau. I comencem a passejar.
Trobem una Venus de Milo sota una pluja de fotos com si es tractés d’una roda de premsa multitudinària; i l’art de l’antiga Roma; o escultures egípcies de granit rosa; i quadres famosos que fins ara només els havíem vist al llibres d’escola. Tot art i bellesa.

El Louvre, de ~~visita~~ passejada obligada

I la passejada pel riu.

La tarda l’hem dedicada a passejar per la riba nord del Sena, menjar un gelat a l’ombra del Centre Pompidou i ens hem quedat amb ganes de visitar el Museu de la Màgia, instal•lat al soterrani de la casa del Marqués de Sade, però avui feien festa...mala sort!. Així que tornem al Sena, i amb la idea de fer una passejada fluvial.

Prenem el batobus a prop de Notre Dame, i al llarg d’una bona estona anem gaudint del Paris que va desfilant per davant nostre: Notre Dame, les barcasses dels molls o quais, els innombrables ponts, l’Assemblea Nacional...fins la Torre Eiffel, la darrera parada del nostre passeig i lloc on trobem la parada del RER.

Ha estat un dia calorós, estem desitjant arribar a l’autocaravana i , a l’ombra, paladejar una fresca cervesa.

El barri bohemi

Aquest matí, via RER i metro, ens plantem al Barri de Montmartre. La intenció: passejar pels seus carrers i racons més famosos. Com el Moulin Rouge; els seus carrers antics, amb cases centenàries on visqueren o treballaren grans artistes; el , per al meu gust, decebedor Sacre Coeur.

I el famós Le Bateau Lavoir , antic immoble/empresa on visqueren, al llarg de molts anys, uns curiosos inquilins: gent com Pablo Picasso, Max Jacob, Ricard Canals, Amedeo Modigliani, Joaquim Sunyer, Juan Gris, etc... Avui en dia, a un placeta del carrer Ravignan, podeu observar una reproducció de la façana d’aquest antic negoci que va acollir tanta creació pels seus passadissos, habitacions i racons.

I ara, tonem al metro. Propera parada, la tomba més famosa de França.

Invalides, la gran tomba

A l’Hôpital des Invalides podeu trobar , avui en dia, la tomba de Napoleó Bonaparte. L’hospital, de dimensions gegantines i formes palatines, acull la tomba d’aquest home dins de l’església del Dôme.

Val a dir que també trobareu les tombes de altre gent famosa, com Vauban, el geni de la fortificació militar i pare de quasi tots els forts que trobareu pel Pirineu de la Catalunya Nord.

Però sobre tot destaca la tomba de Bonaparte, dins del seu sarcòfag de pedra vermella i gran com una autocaravana petita; i tot envoltat d’escultures, pintures i textos que quasi freguen el culte diví del personatge, tal com passava amb els antics emperadors romans....bé, de fet, Napoleó va acabar coronat emperador.

Rodin, la sensualitat sòlida

I ja que estem per aquest barri decidim acostar-nos , després de dinar, al Museu Rodin. I aquí, novament, el Museum Pass ens estalvia la cua i entrem directament.

El museu ocupa un palauet i un gran jardí que el rodeja; i que fa que la visita sigui més amena. I vam tenir una grata sorpresa. De Rodin jo només coneixia el famós Pensador, però al llarg de les habitacions del palau anem trobant les obres del mestre, en marbre o bronze i on destacaven sobre tot la gran carga sensual de les escultures...tanta bellesa natural, a l’abast de la ma i al mateix temps inert, no deixa de sorprendre.

I si et canses de deambular pel palau, sempre pots sortir al jardí, i allà , al sol o a l’ombra, gaudir de les escultures que anireu trobant.

I per avui, ja està bé. Ens entornem a l’autocaravana, la piscina, l’ombra, etc,

El gran mecano que acabà sent francès.

Sembla ser que l'August Eiffel estava convençut que amb motiu de l’Exposició Universal la ciutat estaria orgullosa per acceptar el seu projecte i desitjosa per començar a aixecar la seva gegantina torre. Però li van dir que no, que preferien una edificació no tan agosarada.

I la Torre Eiffel va abandonar Barcelona i es va acabar construint a Paris. I encara que la història té algun punt fosc, fa gràcia visitar La Tour Eiffel amb aquest precedent barceloní.

I així, un mati fresquet i núvol, ens hi presentem sota la gran cúpula de ferro i cargols; i encara que és primera hora les cues són llargues...només l’accés és ràpid en la pujada a la torre a peu, per les escales, i cap allà hi anem. I deu n’hi do quin mecano que va idear l’August, tot de ferro, cordons de soldadura i un número infinit de reblons. I quines vistes!!!.

Tota l’arquitectura francesa en un matí.

Visitada la torre , creuem el Sena i ens plantem al Trocadero. Allà, al pavelló de la dreta, trobem la Cité de l'Architecture et du Patrimoine. Novament el Museum Pass ens evita les cues i una amable hostessa ens acompanya i explica el funcionament del museu.

Es tracta d’un museu on es fa un repàs a l’arquitectura francesa, des de l’edat mitjana fins l’actualitat. L’arquitectura més antiga l’exposen mitjançant reproduccions a mida real molt aconseguides i que sobten una mica perquè algunes tenen unes dimensions monumentals. I l’arquitectura moderna, amb maquetes, publicacions , audiovisuals o la reproducció d’un modern apartament. Visita interessant pels amants de l’arquitectura i l’art.

I ara, a dinar!

Els budells de la ciutat

La tarda l’hem dedicada a una curiosa i subterrània visita: la del clavegueram de Paris. I allà que ens hi fiquem. El recorregut, per galeries i dipòsits del clavegueram de la ciutat t’acosta al sistema digestiu d’aquesta gran ciutat, amb panells i divers material exposat. Com gestionen les aigües residuals, les crescudes del Sena, que fan quan troben una cocodril (no és broma) , i tot dins de la frescor del llocs subterranis i amb les olors previsibles, encara que no gaire ofensives.
Visita inetressant.

La grandeur feta arc.

Acabem la tarda amb una passejada fins l’Arc del Triomf, monumental construcció dedicada a la grandeur militar de França. Com sempre , i per a indignació d’algun turista que fa cua, el Museum Pass ens franqueja l’accés i des de dalt, des de la coberta, se’ns mostra una gran panoràmica sobre la ciutat. Passem una estona identificant els llocs que aquests darrers dies hem visitat: la Tour, Montmartre, Notre Dame, etc.

I una vegada retornats a la base de l’arc, ens deixem aclaparar per les dimensions de l’arc i les seves escultures. En una de les “potes” identifiquem les fites napoleòniques a casa nostra: Valls, Vic, Lleida, Tortosa, Tarragona...
Abandonem l’Arc quan està a punt de començar una cerimònia militar, comença a omplir-se el lloc d’autoritats, policia i militars.

Versailles, el Palau

Avui no agafarem el RER, anirem a peu a Versailles. Són uns 2,5 km que ens permetrà conèixer una mica aquest poble que ens ha acollit durant aquesta setmana. Grans avingudes, arquitectura benestant i edificis nobles, algun d’històric com en aquell on es va sentir per primera vegada la declaració dels drets dels ciutadans.

I el Palau: hi ha molta gent però ni importa, les dimensions del lloc són tant monumentals que encara hi podria haver-hi el doble de gent que no es notaria. Nosaltres optem per la visita guiada, en anglès, a les habitacions reials i la capella del rei. Luxe i més luxe, fins i tot en un lloc com la capella, de suposat recolliment interior...doncs no, tot és magnificència i esplendor.

Versailles, els Jardins

I l’exterior del Palau: grans espais on es combinen jardins i boscos, grans estanys i escultures, façanes quasi infinites plenes de balconades i finestres. Tot és monumentalitat.

Un s’imagina, durant la fase de construcció, el treball d’un munt de persones dedicades a satisfer els desitjos i el confort d’una única persona: el rei. Que el rei vol navegar? Li fem un estany d’un quilòmetre de llarg. Escultures mitològiques por tot arreu. Fins i tot una font com tantes de les qui hi ha, té el seu detallet per sorprendre a la règia persona, amb detalls propis d’una ment daliniana, pel seu surrealisme.

Versailles, la reina pagesa.

I per surrealisme, la granja de la reina. La senyora sembla ser que li agradava fer de pagesa, en concret de lletera, per la qual cosa se li va construir una mena de poble o granja per jugar-hi. Avui en dia es pot visitar aquell poblat, que no deixa de tenir el seu encant i bellesa, encara que la sensació del cartró pedra s’intueix, tal com passa als parcs temàtics actuals, quan volen imitar un ambient o país determinat. En qualsevol cas la passejada és maca i entretinguda, vegetació a tot arreu i animals domèstics en semi llibertat.

I amb aquesta visita acabà la nostra aventura parisenca. La resta de la tarda va ser tornar a l’autocarvana i preparar-nos pel viatge de tornada: quasi 1000 km d’autopista fins a casa.

Ara, us parlaré de què hem fet amb la nostra autocaravana durant aquests dies.

Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 11 d'agost de 2011
marcecrn@yahoo.es

CAP A PARIS AMB AUTOCARAVANA, 3/3 (Juny de 2011)

2011-08-12T09:44:00.015+02:00

Si heu arribat aquí, m’imagino que heu llegit les generalitats del nostre viatge i els llocs visitats. Ara toca la part final, allà on parlo de la logística autocaravanista i les conclusions

4.Visitar Paris amb autocaravana

És pot visitar Paris amb una autocaravana? Jo penso que si, i de fet hem vist alguna autocaravana estacionada en llocs cèntrics ( al voltant de Versailles o a la riba del Sena)... i d’igual manera hem vist senyalització prohibitiva.

Pel que fa a les pernoctes, trobareu pels fòrums francesos com s’aconsellen barris o llocs de pernocta. I si necessiteu una àrea d’autocaravanes, algunes n’he trobat a la regió Île de France, però una mica allunyades de la capital.

Al nostre cas, que pensàvem dedicar una setmana a Paris, vaig optar per una solució que diríem més estable. I en aquesta línia, pel que he pogut trobar per internet, Paris ofereix dos possibilitats:

-Un pàrking de superfície vigilat on accepten autocaravanes però compte!: no ofereix cap servei.
-Uns càmpings al seu voltant. Vaig trobar el conegut del Bosc de Boulogne, i un altre a Versailles. Tots dos amb connexió en transport públic amb el centre.

I vam optar pel de Versailles (l’Huttopia) : estava dins d’un entorn boscós i natural que ajudà a desconnectar de la jornada urbanita i disposava de piscina que resultà una benedicció per treure’t la fatiga abans del sopar. Pel que fa a accessibilitat el càmping es troba a 500 m de la parada de RER de Porchefontaine ( a 8 parades de la Tour Eiffel, o 25 min.). I el Palau de Versailles el teniu a una parada de RER o a 2,5 km a peu.

Acabo amb una mica de comptabilitat:
Dies empleats: 8
Despeses més significatives:
-Càmping: 290 € (inclosa taxa turística de 9.90€)
-Paris Museum Pass (2 passis de la modalitat 6 dies): 130 €
-Entrades a altres llocs: 50 €
-Transports públics (RER, metro i batobus): 110 €
-Dinars/sopar: 340 €
-Records: 120 €
-Peatges: 160 €
-Benzina: 440 €
Total: 1.640 €

5.Conclusions

Paris m’ha sorprès gratament. Tal vegada, inconscientment, estava influenciat per la visió més mediàtica de Paris, aquella de la imatge carrinclona de la ciutat de l’amor; o la del paio amb samarreta de ratlles, boina i actitud xulesca; o pitjor encara, la imatge de cartró pedra d’Hollywood, amb música d’acordió de fons i pel mig un suposat pintor de bigoti prim recargolat en front del seu cavallet.

I no, m’he trobat una gran ciutat, que traspua la seva importància en la història europea, amb fastuosos exemples del seu gloriós passat i amb grans mostres, a l’abats de la ma, de l’art que ha sortit d’aquí ...o que ha acabat aquí, provenint des de tots els racons del món. I sobre els parisencs, a pesar de la mala premsa que arrosseguen, els hem trobat cortesos i amables al carrer, als llocs visitats, als restaurants o bars.....fins i tot més que en alguna terrassa de bar de les de per aquí. Conclusió: ha valgut la pena visitar-la.

I us deixo, espero que us hagi entretingut aquest relat dels nostre viatge a Paris en autocaravana.

Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 11 d'agost de 2011
marcecrn@yahoo.es

ESCAPADA EN AUTOCARAVANA PEL VALLESPIR. Abril de 2011

2011-06-12T05:48:00.029+02:00

INTRODUCCIÓ

Per sobre de l’Alt Empordà i el Ripollès, a la cara nord del Pirineu, trobareu aquesta comarca, probablement una de les més antigues del nostre país si considerem que va néixer més o menys al voltant de l’any 800, quan Carlemany començava a posar límits al poder de Còrdova.

El que vingué després ho podeu trobar fàcilment en qualsevol enciclopèdia; en canvi, si hi cerqueu una escapada en autocaravana no cal que aneu molt lluny.

Aquí teniu el breu relat de la nostra escapada per aquesta comarca que s’estén a banda i banda del riu Tec. Visitar-la és molt fàcil, és com recórrer un gran passeig que va des de la fèrtil plana del Voló fins a la seva capçalera, més enllà de Prats de Molló, i on segurament l’aspecte agrest i salvatge del paisatge va donar nom a la comarca: la Vall Aspra, és a dir el Vallespir.

Com sempre, us faré quatre pinzellades dels llocs visitats, afegiré uns enllaços i al final anotaré els llocs habituals en la logística autocaravanista (estacionaments, pernocta i àrees d’autocaravanes). Espero que us sigui útil.

L’ESCAPADA

El nostre periple no té cap misteri: ens hem mogut per la vall del Tec, amunt i avall; i com la comarca, és petita, canviar de plans ha estat fàcil i no ha exigit grans esforços; i acabo amb un fet: han estat dies de pluja cosa que ha motivat que descartessin alguna excursió per aquesta banda tan bella del Pirineu... ja hi tornarem amb millor temps.

I anotar, com sempre que visitem aquestes terres, les mostres de catalanitat que professa la gent ( senyeres, burros, noms de botigues i carrers, etc.).

A vegades semblava que era la Diada de tantes senyeres que hi veiem; i ,per cert, no dubteu en utilitzar el català, us podreu endur una agradable sorpresa.

Prats de Molló, sota muralles.

Hem entrat en el Vallespir des la plana, via la Jonquera, i arribats al Voló tirem Tec amunt. Cap l’hora de dinar ens presentem en Prats de Molló i estacionem l’autocaravana al seu costat sud, on només el riu ens separa del seu recinte emmurallat medieval.

Dinem i ens endinsem pel seu nucli antic sota un plugim intermitent. Al cantó nord trobem la galeria subterrània que ens durà fins el fort La Guàrdia.

Gaudim de les boiroses vistes sobre el poble i tornem a Prats. Passeig per carrers, places i bells racons com l’entrada molt fortificada d’un rierol dins del poble.

I acabem berenant en una cafeteria de la plaça. Per la tele retransmeten un antic partit de les Cincs Nacions. La decoració del cafè no deixa cap dubte d’on ens trobem: en terra catalana i de rugbi, per a més senyes.

Acabada la visita, tornem Tec avall sota una lleugera pluja. Proper destí i lloc de pernocta: Ceret.

Ceret, descans d’artistes

Una vegada esmorzats, abandonem l’autocaravana i en cinc minuts ens plantem al centre de Ceret. Jo sabia que el Paris de començaments del s. XX era conegut per ser la meca artística d’aquell moment, on es trobaven els millors pintors i escultors del moment.

El que no sabia és que quan els genis s’agafaven unes vacances, baixaven a Ceret. I així per Ceret, pel seus carrers i cafès, per les seves festes majors i pels seus voltants visqueren pintors com Picasso, Matisse o Braque, musics com Deodat de Severac, escultors de la talla de Hugué o Mailloll, el poeta Max Jacob....D’aquella època avui resta el Museu d’Art Modern de Ceret on podreu veure moltes de les obres d’aquells artistes, algunes de les quals reflecteixen racons i paisatges d’aquell Ceret de fa dècades.

I si és dissabte, aprofiteu per passejar entre les parades del seu mercat, aixoplugades sota els alts plataners. Gaudireu dels productes de la regió, de molts racons que poc han canviat des d’aquella època artística i deixeu-vos sorprendre per alguna obra d’art que trobareu de tant en tant. Encara que plou intermitentment, el mercat està ple de gent.

Acabem dinant en un restaurant de l’interior del vell Ceret. No para de ploure.

Arles, la badia.

Entrem en Arles, i amb l’autocaravana estacionada al costat d’un parc, anem caminant a visitar la badia de Santa Maria que tímidament sobresurt entre les teulades del poble. Destaca el seu bellíssim claustre, amb una peculiaritat: la proximitat de les cases veïnes, que s’hi aboquen per sobre de les taulades sembla que el converteixen en un cel obert d’estil gòtic abans que en un lloc de recolliment i meditació.

L’església annexa la trobem plena d’activitat, s’està engalanant per les festes religioses. I una de les senyores, al sentir-nos enraonar, se’ns adreça: Què sou catalans?. Si senyora, de Cornellà de Llobregat. Ella és de Girona i des de fa molt de temps que viu a Ceret. I amablement ens mostra els daurats retaules, l’altar, les pintures romàniques, i com no podia ser menys, la famosa Santa Tomba, amb la seva font miraculosa , que mai s’esgota. Abans de deixar-nos i tornar a la feina, ens regala un parell d’ampolletes d’aquesta aigua.

I nosaltres continuem la nostra ruta. Propera parada: el Pertús, lloc de pernocta.

Panissars, on els Pirineus et deixen pas.

A l’actualitat travessem els Pirineus pel Coll del Pertús, però des de la més vella antiguitat, l’autèntic pas estava a pocs quilòmetres cap a ponent: al Coll de Panissars. I avui que sembla que ja no plourà i que els nens encara dormen decideixo fer la curta passejada que va des del Pertús fins aquest coll.

En pocs minuts deixes enrere el soroll del trànsit i t’endinses en la muntanya. Una muntanya molt suau, que aquí el Pirineu no arriba ni als 600 m, i fàcilment arribes al Coll de Panissars, vigilat pel Castell de Bellaguarda i ocupat actualment per una antiga torre de vigilància i un cementiri del soldats de Bellaguarda; i a pocs metres unes venerables pedres d’edat romana.

La importància del lloc la podeu resseguir al llarg de la nostra història. Aquí, fa dos mil anys es trobaven la Via Domitia amb la Via Agusta, en el llarg camí militar, cultural i comercial que anava de Gades a Roma; i encara que sembli mentida, dos mil anys més tard encara resta algú, suposo que més visigot que hispanoromà, que dubta de la importància del corredor mediterrani...

Aquí també es va produir la Batalla de Panissars, penós final pels francesos de Felip III que van ser massacrats pels almogàvers de Pere el Gran, per a desconsol del Papa de Roma, instigador d’una croada contra Catalunya, allà pel s.XIII.

Torno a l’autocaravana i comencem la tornada a casa però fent un gran revolt: primer hem de saludar a uns grans amics de Cornellà, el Corneli i la Fontsanta, que aquests dies són a Vilafranca de Conflent, a la vall del costat, la vall de la Tet.

Vilafranca de Conflent, vila de gegants.

Perquè avui, a Vilafranca, la seva colla gegantera ha convocat a colles d’ambdues bandes dels Pirineus, i una d’elles és la Colla Gegantera de Cornellà de Llobregat, on tenim uns grans amics, entre ells el gegant Corneli i la geganta Fontsanta.

Trobem una Vilafranca en festes, plena de gent i tots disposats a passar-s’ho bé: els actors i els públic. Les colles fan el cercavila pels carrers empedrats de la vila. Algun botiguer ofereix al pas de les colles geganteres vi i pastes perquè la gent recuperi les forces, que carregar alguna d’aquestes baluernes requereixen un bon estat físic.

I la música penetrant de les gralles envaint-ho tot, mentre la canalla queda astorada mirant com aquells gegants no paren de ballar, i compte! que algun capgròs té la barra de llançar aigua als desprevinguts, majoritàriament adults per a alegria dels més petits. Acaba la festa amb el lliurament d’obsequis a les colles invitades i amb una gran ballada de gegants, al peu del campanar.

I ara si, cap a casa via Cerdanya i riu Llobregat avall.

LLOCS PER A LES AUTOCARAVANES

A continuació us anotaré per ordre cronològic aquells llocs que poden ser útils a un autocaravanista que visiti els llocs d’aquest relat.

Prats de Molló: hem estacionat al seu extrem sud. Quan la carretera D-115 rebassa el poble, camí de Catalunya, trobareu una desviació a la dreta que us baixa al riu. Allà hi ha un pàrquing de terres i una zona de picnic, amb Prats al davant. Nota: una senyal prohibia circular autocaravanes, així que millor estacioneu ràpidament.... Conyes a part, no ens vam fixar en la senyal, vam entrar al pàrquing mig buit i on una perfilada ja hi era estacionada. Sospito que en temporada alta, amb més demanada d’espai, la senyal deu ser plenament vigent.

Ceret: estacionament i pernocta en un pàrquing de superfície situat a l’extrem est de Ceret. Entrant en Ceret per la D-115 i , abans de travessar el pont, a la dreta, al trencall de la carretera D615. Zona tranquil•la.

Els Banys: àrea d’autocaravanes. Al costat del Càmping Amèlia ( Rue de Lledoners) i visible des de la carretera D115. Gestionada pel mateix càmping. S’hi pot pernoctar, previ pagament al càmping.

El Voló: àrea d’autocaravanes. Situada a l’entrada nord del poble, al costat del cementiri. Es pot pernoctar.

El Pertús: estacionament i pernocta a la sortida nord del poble, al mateix Coll del Pertús que ara es troba ocupat per un gran pàrquing asfaltat, al costat de la carretera. De pagament, si trobeu les taquilles obertes.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 12 de juny de 2011.

VIATGE EN AUTOCARAVANA PEL LLENGUADOC (Març 2011)

2011-05-23T21:21:00.049+02:00

1.INTRODUCCIÓ

Una mica més enllà de Salses, quan deixes el Rosselló a la teva esquena, s’entra de ple en la vella Occitània, la terra de la llengua d’oc, aquella que s’estén des de la costa atlàntica aquitana fins les altes valls del Piemont italià; des del Lemosin, al nord, fins la Val d’Aran, al sud.

Nosaltres, que a penes disposem d’una setmana, ens limitarem a visitar la regió coneguda justament per la seva llengua: el LLenguadoc, encara que a les guies aquest territori el trobareu dins la Région de Languedoc-Roussillon, amb capital a Montpelhièr.

I no dic Montpellier perquè hem vist que els occitans s’esmercen en no perdre la seva llengua mil•lenària, així que sempre que pugui us anotaré els llocs en occità, la llengua d’oc , i secundàriament en la llengua d’ouil, és a dir, en francès.

I com va recitar l'occità Frederic Mistral, premi nobel de literatura: “Quau ten la lengua, ten la clau / Que dei cadenas lo deliura” , Qui té la llengua, té la clau / que de les cadenes el deslligarà. Un consell molt encertat que, als que vivim per sota de Salses, ens pot resultar força útil.

Doncs bé, a continuació us faré un breu relat del nostre viatge en autocaravana pel Lleguadoc, o Lengadòc, anotaré els llocs visitats, els aspectes interessants per un autocaravanista i afegiré unes quantes fotos i algun enllaç. Espero que us sigui útil.

2. EL VIATGE.

La nostra ruta no té gaires secrets, com sempre hem arreplegat un bon grapat de destins possibles i que ben mereixerien aturar la nostra autocaravana; i segons les ganes que tinguem i amb el permís de la meteorologia, anirem fent.

La idea és recórrer el Lengadòc de nord a sud: partir de la costa en direcció nord per acabar a l’altiplà de la Losera ( fr,Lozère), i a continuació tornar cap al sud, fins retornar al Rosselló català.
La majoria dels llocs visitats ofereixen la informació turística en diversos idiomes, inclòs l’occità aspecte que hem agraït perquè ens ha fet més entenedora la visita, donada la gran similitud amb la nostra llengua.

Ben lluny del Lengadòc: Collformic (Catalunya)

Començar un relat del Lengadòc a més de 300 km al sud pot resultar estrany, però és que teníem pendent fer una excursió amb la família i aquest cap de setmana semblava ideal: faria bon temps, i a més, com havia nevat feia uns dies, podríem tenir la sort de trepitjar neu, probablement la darrera de la temporada.

I així, un dissabte clar i seré de març, després d’una pernocta sota les estrelles, ens trobàvem al Collformic, cota 1145 m, nosaltres, la Dolors i la Marga, germanes de la Montse, i els nostres nebots l’Adrià i el Jose. Objectiu: pujar al Matagalls.

Sortim de la petita esplanada del coll quan encara està mig buit i iniciem l’ascensió que segur molts ja coneixeu: camí senyalitzat, pujada còmoda i per a totes les edats, amb meravelloses vistes sobre els contorns que donen als adults un motiu magnífic per recuperar l’alè amb l’excusa de la contemplació del paisatge o de fer una foto.

Arribats al cim ( cota 1698 m), petit esmorzar, recuperem forces, foto de rigor, i cap a baix. Dinar de picnic al coll.

I ara si, cap al Lengadòc: tenim tota la tarda per arribar-hi al lloc de pernocta, a l’àrea d’autocaravanes de La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle).

Fontfreja, seu central de Poblet.

Després d’esmorzar, iniciem la nostra ruta occitana. Primera parada: L’abaïa de Fontfreja ( fr. L’abbaye de Fontfroide) , obra mestra de l’art cistercenc. La visita guiada, en francès, recorre les seves dependències, el claustre, la sala capitular, les seves vidrieres ( del s. XX) , i algunes estances dels darrers propietaris, com la cuina.

El lloc imposa per les seves dimensions i encara que algunes obres de remodelació fan una mica de nosa, la seva bellesa no es veu disminuïda. Com a curiositat destacaria el fet, comentat en la visita, que d’aquí va partir la iniciativa i els mitjans, humans i materials, per construir el Monestir de Poblet, quan la Conca de Barberà acabava de ser ocupada per Ramon Bereguer IV, Comte de Barcelona, fa quasi mils anys.

Acabada la visita tornem a l’autocaravana i reprenem el camí cap el nord. Passat Besièrs (fr. Béziers), parem a dinar a peu del Canal del Miègjorn ( fr. Canal du Midi).

Meravelloses i relaxants vistes sobre el canal.

Els luxes rurals del s.V: la Vil•la Loupain.

El nostre periple ens duu a les proximitats de Mesa (fr. Méze) on visitarem la Vil•la Loupian, gran mansió gal•loromana dotada d’uns magnífics mosaics.

La visita, guiada i en francès permet conèixer els luxes que es gastàvem els grans terratinents de l’època final de l’Imperi Romà, i que no tenen res a envejar als luxes actuals. L’emplaçament bàsicament consisteix en una gran nau que aixopluga la part més noble de la Vil•la: els salons i estances amb els mosaics que decoraven els terres.

El lloc també disposa d’un petit museu on es pot veure l’evolució de la hisenda al llarg dels segles de dominació romana.

La tarda s’acaba així que optem per acostar-nos al lloc de pernocta: un àrea d’autocaravanes situada en la turística Cap d’Agde.

L’homenatge al poeta: Espace Georges Brassens

Avui, per fi, es complirà un desig de la Montse: ens aturarem en Seta (fr. Séte) per visitar el museu dedicat a Georges Brassens un dels cantautors més importants de la segona meitat de s. XX.

La visita al museu es fa amb audioguia en francès i permet conèixer tot sobre l’artista, des dels seus orígens, els seus amic de Seta, la seva vida privada i professional...vaja! tot el que un admirador del poeta podria somiar. El nens i jo ,que no ho som tant, d’admiradors, deixem gaudir la Montse i fem un silenciós mutis cap a la sortida.

La Cobertoirada, vila occitana.

Abandonem Seta per dirigir-nos cap al nord, i via A-75 ens presentem , a primera hora de la tarda, al peu de les muralles de La Cobertoirada (fr. La Couvertoirade), antiga vila occitana que encara manté un aspecte genuïnament medieval.

Tarda ennuvoloda i freda, pocs turistes i passejada tranquil•la pels carrerons de la vila i les seves muralles. Tot el poble té una sèrie de cartells, en francès i occità, que t’ajuden a interpretar i conèixer els llocs més significatius; també tenen disponibles a l’oficina de turisme unes audioguies en diversos idiomes. Acabada la visita tornem al pàrking i on permeten la pernocta de les autocaravanes.

Nit freda,els núvols comencen a marxar i se’ns mostra un cel net, estrellat, com el de fa unes nits, a Collformic.

Lo pont de Milhau

Ens llevem amb un dia clar, primaveral i reprenem la nostra ruta cap al nord. Des de fa pocs anys al pont d’Avignon o al pont del Gard, els ha sortit un nou competidor en matèria de ponts: el pont de Milhau (fr. Millau) , una infraestructura de dimensions gegantines i que no ens deixa de meravellar cada vegada que hi passem.

Aturem l’autocaravana a l’àrea d’autopista del seu extrem nord i ens acostem al mirador, gaudim de les vistes, recollim informació turística de la regió i reprenem la ruta.

Destí: conèixer una bèstia mortífera...o no.

Les bèsties de Gauvadan.

A mitjan del s. XVIII una bèstia assassina va assolar aquest racó de la Losera ( fr. Lozère) matant-hi més d’un centenar de persones en menys de tres anys, fins que , i per mandat reial, va començar la cacera de la bèstia.

Avui en dia la versió més acceptada és que tractava d’un llop de grans dimensions. I en record d’aquests successos, a Sent Latgièr de Peire (fr. Saint-Léger-de-Peyre) trobareu una reserva de llops, Les Loups de Gévaudan.

La instal•lació, a cavall entre una centre d’interpretació i un zoològic, permet conèixer els llops mitjançant una sèrie d’exposicions i la visita als diversos recintes on tenen unes cinc o sis espècies de llops. Ofereixen una visita guiada, en francès, que ajuda a conèixer cada espècie, les seves característiques i el seu comportament en grup. En algun cas, ens sobta el comportament tímid d’alguns del llops.

Passejada urbana per Mende

Gauvadan (fr. Gévaudan) ha estat el nostre punt més septentrional de la nostra ruta, i ara comencem el nostre retorn cap el sud. I per pernoctar avui hem escollit Mende.

I mentre Ferran i Sara es queden a l’autocaravana, Montse i jo ens endinsem en el Mende històric per fer quatre compres i fer temps abans de sopar. Comencem la passejada amb el sol a punt d’amagar-se sota l’horitzó i tot Mende mostra uns colors ataronjats. Passegem al peu de la seva catedral, per les seves places i carrerons estrets; i acabem al pont medieval, amb vistes al pàrquing on tenim estacionada l’autocaravana.

Sopar, lectura i a dormir, bressolats per la remor del riu Lot.

Las Gòrjas de Tarn

Aquest matí farem ruta d’oest a est, i la manera més amena serà recorrent les Gòrjas de Tarn ( fr. Gorges du Tarn) , al llarg d’una solitària D907B que em fa la impressió que en temporada alta deu ser caòtica, plena de trànsit i turistes.

Però ara és un plaer i anem fent, aturant-nos allà on es sembla bé, gaudint de les vistes, dels petits pobles a peu de riu o enlairats sobre les cingleres, de les formes capritxoses que ha esculpit el Tarn o l’home a la roca calcària...

I així, a darrera hora del matí abandonem el Tarn, i ens dirigim a Sant Liòns (fr. Saint-Léons) per visitar ....

La ciutat dels insectes: Micropolis

Estacionem l’autocaravana en un dels pàrquings de Micropolis, i una vegada dinats, entrem en aquest recinte dedicat al coneixement dels insectes.

Al llarg d’una ruta senyalitzada i mitjançant audiovisuals, maquetes i espècies vives t’apropes a un munt d’espècies d’insectes, des dels més laboriosos als més bells, dels més molestos als més útils per l’home. La visita dura tranquil•lament un parell d’hores i es pot fer amb audioguies.

Acabada la visita, reprenem la ruta cap el sud fins el nostre lloc de pernocta, en Lunaç (fr.Lunas).

La gran extinció.

Avui ens acostarem a la vila de Cecenon ( fr. Cessenon-sur-Orb) per visitar uns dels cementiris més antics del planeta. A les afores d’aquest poble es troba la Pedrera de Coumiac, formada per roca vermellosa d’edat devoniana i que presenta les restes de la segona gran extinció que ha experimentat el planeta, amb la mort del 70% d’espècies marines.

Ara, a la pedrera, amb l’ajuda de dos o tres panells t’expliquen la importància del lloc i amb una mica de sort podreu trobar pel terra algun fòssil d’aquesta extinció. Per cert, alguns experts apuntem que ara, el humans, estem començat la sisena extinció.

A part d’això, el color vermellós de la pedra l’ha feta molt preuada com a roca ornamental, i així la podreu trobar entapissant l’Habitació Vermella de la Casa Blanca, a Washington.

Abandonem Cecenon per dirigir-nos cap el nostre proper destí:

Nissa d'Ausseruna ( fr. Nissan-lez-Ensérune)

On visitarem l’oppidum d’Ensérune, enclavament preromà on s’ha trobat restes arqueològiques des del s. VI a.C. El lloc es visita amb l’ajuda d’un tríptic i diversos panells informatius que hi ha al llarg del recorregut.

Es poden veure el traçat d’antics carrers i cases, restes de sitges i muralles, etc.. I una visita al museu us permetrà apreciar els tresors arqueològics que han trobat aquí. Per cert que el museu encara manté l’estètica d’aquells museus del s. XIX plens de vitrines i prestatges farcits de peces, que d’entrada podria espantar a algú, però vaja, la bellesa d’algunes de les peces que s’exposen fa que valgui la pena deambular pels passadissos de vitrines.

I si contempleu el paisatge trobareu els conreus amb una curiosa forma radial: es tracta d’un antic llac dessecat des del s. XIII. Els actuals límits de les parcel•les marquen els canals de drenatge utilitzats pels pagesos.

Abandonem el lloc sota una lleugera pluja que serà la nostra acompanyant fins el lloc de pernocta , a La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle) i en el nostre viatge de tornada cap a casa.

3. LLOCS DE PERNOCTA, AVITUALLAMENT I ESTACIONAMENT

A continuació us anotaré per ordre cronològic aquells llocs que poden ser útils a un autocaravanista que visiti els llocs d’aquest relat.

Collformic: petit pàrquing de terra, a peu de la ctra. BV-5301, al sud de poble del Brull. Senyalitzat. Molt ple durant el dia per excursionistes.

La Novèla ( fr. Port-la-Nouvelle): pàrquing de graveta amb àrea d’autocaravanes mitjançant borne ( pagament amb targeta bancària), i àrea de picnic. Situat al sud del poble al Chemin des Vignes, cantonada Rue Dupleix.

Le Cap-d’Agde: pàrquing asfaltat i àrea d’autocaravanes, associada a un càmping veí. Situada a la part alta de la Rue du Gouverneur. De pagament: 5€/nit.

Seta (fr. Séte): estacionament al carrer d’accés al pàrquing del cementiri, just en front de l’Espace G. Brassens.

La Cobertoirada (fr. La Couvertoirade): pernocta al pàrquing del poble, en un sector reservat per autocaravanes i on deixen pernoctar.

Mende: pàrquing i àrea d’autocaravanes gratuïta al centre de Mende, a peu del riu Lot, a la Rue de Faubourg Montbel.

Lunaç (fr.Lunas): pàrquing i àrea d’autocaravanes gratuïta a peu de la ctra. D35, sortint de Lunaç cap a l’est, a l’esquerra, una vegada passat el llac.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 23 de maig de 2011.

EN AUTOCARAVANA PER L’ANOIA...O L’ALTA SEGARRA. Febrer de 2011.

2011-04-03T11:24:00.023+02:00

Introducció

L’Anoia segurament és una de les comarques que més m’han passat desapercebudes, i una manera que hem tingut de reduir aquest greuge ha estat dedicar-li una escapada en autocaravana. I aquí teniu el relat del nostre pas per allò que anomenen l’Alta Segarra i per la capital de l’Anoia. A continuació us deixo unes fotos i algun enllaç que de ben segur seran més útils que la meva prosa.

La Torre de la Manresana (Prats de Rei).

Al municipi de Prats de Rei trobareu aquest edifici immune al pas del temps. A pocs quilòmetres del poble, sobre un turó destaca aquest cilindre de pedra, d’uns 20 m d’alçada. I és clar, les arquitectures d’aquesta edat es poden ventar d’haver passejat per la història de Catalunya amb tota tranquil•litat, i així la troben convertida en parada i fonda del rei en Jaume I , per la gràcia de Déu comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorques i de València, etc, etc, . O la troben convertida en mut testimoni d’innumerables batalles, la darrera la de Prats de Rei, al 1711.

Calaf i el seu mercat.

Diu la llegenda, que un dissabte de mercat, a Calaf, va fer tant de fred que les paraules de compradors i venedors ràpidament es congelaven i queien al terra; i més tard, amb l’escalfor del sol, es van descongelar i totes les paraules van començar a sonar alhora en un guirigall ensordidor. Des de llavors, que una cosa sembli “el mercat de Calaf”, és sinònim de desordre, desacord, confusió. Avui, en canvi, el mercat que visitem no presenta cap element estrany o sospitós, tal vegada perquè no fa fred, ans al contrari fa un dia primaveral i segurament les paraules ja fa estona que s'han descongelat.

Aprofitem per passejar entre la gent, xafardejar per les parades, comprar algun embotit i alguna curiositat; i recollir informació a l’Oficina de Turisme.

Calaf, la seva història.

A l’oficina de turisme hem contractat, per després de dinar, una visita guiada al nucli antic de Calaf. I així, sota un cel cada vegada més gris, a primera hora de la tarda, acompanyats per un historiador local coneixerem la història de Calaf: el seu origen àrab; la seva consolidació com a vila emmurallada; el seu nucli porticat; el seu important mercat medieval ( per a empipament dels comtes de Barcelona ja que estava fora de la seva jurisdicció, i tal vegada des de llavors que s’arrossega el sentit negatiu del “mercat de Calaf”); o observem la casa natal de Laureà Figuerola, introductor de la moneda espanyola dels segles XIX i XX: la pesseta, és a dir una “peça” petita.

Acabem la visita sota una lleugera pluja i ens encaminem cap el següent destí; molt cremós, per cert.

El taller de formatges de Segur.

La idea és acabar la tarda visitant un taller de formatges, situat al poble de Segur, a pocs quilòmetres al sud de Calaf. Arribem de nit sota la pluja: aparquem l’autocaravana a l’interior de poble i allà ve a buscar-nos la propietària del taller, el taller de Formatges Veciana. Al llarg d’una hora la propietària, la Montserrat, ens obre les portes del seu petit negoci, allà on fabrica, de manera artesanal i amb llet del seu ramat de cabres, els seus saborosos formatges, els iogurts, els matons, .... I després d’explicar-nos el procés de fabricació, arriba l’obligat tast de formatges.

Bons productes i visita interessant pels amants dels productes làctics.

Igualada, ciutat.

Hem arribat a Igualada a primera hora del matí, i com encara és d’hora, Montse i jo anem a passejar pel nucli antic d’Igualada. La ciutat dorm, així que podem passejar per uns carrers solitaris i així gaudir tranquil•lament d’alguns racons carregats d’història o curiosos: carrers porticats, el pas del camí de Sant Jaume, avisos perquè no reneguis, etc.

Al final, acabem en un forn de pa on comprem pastes i pastissos...donarem una sorpresa al Ferran i la Sara que ens esperen a l’autocaravana.

La pell d’Igualada

Acabarem al nostra escapada en autocaravana visitant el Museu de la Pell d’Igualada. Gran instal•lació dedicada a la fabricació del cuir, que des de temps immemorial ha format part de la història d’Igualada. La visita permet conèixer les tècniques d’obtenció del cuir i els seus derivats, així com una sala on exposen un munt de productes fets amb cuir de qualsevol animal i per a multituds d’usos...et fas una idea de la importància del cuir en la vida quotidiana, molt abans que aparegués l’era del plàstic. També disposen d’un sala on expliquen les diverses tècniques d’aprofitament de la força de l’aigua coma eina de treball. Acabem la visita participant en un taller de mineralogia impartit per unes geòlogues que han vingut de les mines de Cardona.

Ha estat un matí molt profitós. Ara només ens cal tornar cap a casa.

I si vas amb autocaravana

A Prats de Rei, a la Torre de la Manresana, no hi ha cap problema per estacionar a prop del seu peu.
I a Calaf, disposen de carrers amples per poder estacionar sense problemes. I si necessites un àrea d’autocaravana, té una a la benzinera del Polígon Les Garrigues. I una de nova que inauguraran en breu: per a més informació, visiteu la web de la Secció d’Autocaravanes de l’UCC. Clar que si necessites un àrea una mica més lluny, aquí les trobaràs totes.
I compte: Segur és un poble petit, millor estacionar abans d’entrar, en algun eixamplament de la carretera d’accés.
La pernocta la vam fer al poble de Copons, en l’esplanada de terra situada en front de la parada de bus, a peu de l’antiga travessia.
I una manera còmoda d’estacionar a prop del Museu de la Pell d’Igualada pot ser fer-ho al C/ del Rec, en front de la benzinera i al costat del riu, just on comença el carrer del Museu.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 3 d’abril de 2011.

De furgoneta a camper, en 5 minuts.

2011-02-13T09:38:00.002+01:00

M’he trobat aquest video on es veu com es pot convertir una simple furgoneta en una camper per a dos persones. I tot passa bàsicament per carregar un pack preconstruït on vam tots els accessoris i serveis: cuina i pica , saló-menjador, armaris, somier de lames, etc .
M’ha semblat una idea molt enginyosa de convertir la teva furgoneta en una camper, en pocs minuts, i llançar-te a la carretera a fer quilòmetres.

Marce
marcecrn@yahoo.es

La Unió Europea en autocaravana: velocitats, llums, seguretat, etc.

2011-02-06T10:43:00.007+01:00

L’altre dia al fòrum de totcamping un caravanista va fer una consulta sobre les limitacions de velocitat vigents a Europa, i després de buscar una mica per internet vaig trobar aquesta web que em sembla interessant perquè recull totes les limitacions de velocitats vigents a la Unió Europea i alguns territoris veïns.

I no només informa de les velocitats, també recull d’altres aspectes a tenir en consideració: si has de portar armilla i triangle o alguna cosa més; o les llums enceses de l’autocaravana durant el dia, o conèixer els límits d’alcoholèmia, etc.

Només heu de clicar sobre el país que us interessi i al desplegar “more details” us trobareu una fitxa molt útil sobre les normes vigents al país en qüestió. La pàgina, aquí.

En conclusió , que m’ha semblat una pàgina molt interessant de visitar quan tinguem previst travessar algun país comunitari durant els nostres viatges en autocaravana.

Salutacions,
Marce
marcecrn@yahoo.es

La proposta pel febrer: en autocaravana cap a Manresa

2011-01-29T12:54:00.009+01:00

Pel proper mes de febrer he pensat en un lloc, que per la seva situació, penso que és de fàcil accés des de qualsevol punt de Catalunya, al estar en una cruïlla de camins que travessen Catalunya de sud a nord ( la carretera C-16) i d’est a oest ( la C-25). Es tracta de Manresa.

Allà celebren la fira tradicional de l’Aixada, tota una referència en les festes tradicionals catalanes i plena d’activitats lúdico–festives que fàcilment poden omplir una escapada en autocaravana de cap de setmana.

I si us interessa el tema de les excursions i les caminades podeu mirar de participar en la Transèquia , una caminada popular per totes les edats, sense ànim competitiu, que si bé es farà al març, l’esmento per la seva relació històrica amb Manresa i les seves festes. Us podeu afegir a la ruta proposada allà on us vagi be, i l’organització ja s’encarrega de tornar-vos al vostre punt de sortida.

I si , per dates, no us va bé acostar-vos a Manresa, relativament a prop teniu destins on detenir la vostra autocaravana. Com, per exemple, visitar alguna de les colònies industrials que jalonen el curs alt del riu Llobregat, i conèixer la vida en aquests nuclis industrials.

O fer una visita al Parc Natural de la Muntanya Montserrat, farcit de molts punts d’interès natural i cultural.

I acabo assenyalant que per visitar aquest zona, podeu disposar de l’àrea d’autocaravanes de Navarcles, dotada de tots els serveis necessaris per buidar i carregar aigua, així com de places d’estacionament.

Salutacions,
Marce
marcecrn@yahoo.es

L'EMPORDÀ EN AUTOCARAVANA (Gener de 2011)

2011-01-23T17:01:00.039+01:00

Introducció

Vam pensar que una bona manera de començar l’any podia ser visitant les comarques empordaneses i com encara disposàvem d’alguns dies de vacances cap allà viatjarem.

La idea seria fer un vol rasant pels dos Empordans i gaudir de la riquesa natural d’aquestes comarques, acostar-nos al seu passat històric i conèixer algun fill pròdig de l’Empordà.

I per altra banda, per tal de no patir el fred més del necessari, decidírem desplaçar-nos per la franja més costanera, on era d’esperar que les temperatures serien més temperades.

A continuació us explicaré la nostra escapada en autocaravana amb quatre pinzellades, us afegiré unes fotos i al final enumeraré els llocs d’estacionament, pernocta i avituallament d’aigües.

Rondant per Sant Feliu de Guíxols ( Baix Empordà)

Entrem a Sant Feliu poc abans de dinar i estacionen l’autocaravana al pàrquing d’autocaravanes que l’ajuntament ha habilitat a la Ronda Narcís Massanas. Dinem i acte seguit, sota un cel cobert i gris, ens encaminen cap el port; perquè la idea és fer un tram del Camí de Ronda o GR-92, aquell que va del port de Sant Feliu a la Platja de Sant Pol.

Camí solitari, a estones sota pins i sempre amb els penya-segats a pocs metres, i molta tranquil•litat. La roca granítica, rosada, sembla una pell arrugada i envellida, plena de cicatrius. I de tant en tant una cala, estreta i allargada, com una ganivetada feta en la roca. Passegem, baixem a alguna cala i de tant en tant, alguna espantada gavina que aixeca el vol al nostre pas. Quan albirem la Platja de Sant Pol decidim tornar, comença a fer-se fosc.

Tornem a Sant Feliu, a l’autocaravana. Demà coneixerem un enamorat d’aquests paisatges.

La casa d’un geni de Palafrugell ( Baix Empordà)

Avui visitarem la casa i el poble d’un gran escriptor: en Josep Pla i Casadevall. Probablement l’escriptor més important que ha donat la nostra literatura el passat segle XX; i si no és el més important com a mínim el més prolífic amb una extensíssima obra literària, plena de qualitat, reflectida en novel•les, narracions curtes, articles de premsa, d’opinió, etc.

I és clar, amb aquest currículum i viatjant per l’Empordà, visitar el seu museu de Palafrugell era obligat. El museu és petitó i està situat a la casa familiar, i natal, de l’escriptor. Allà t’expliquen la seva obra, la seva vida, els seus viatges i exposen notes manuscrites, llibres i alguna entrevista televisiva.

Acabada la visita, compro algun llibre i decidim passejar per Palafrugell...

I el poble del geni, Palafrugell

.... on , avui, és dia de mercat i l’aprofitem per acabar d’omplir el rebost de l’autocaravana. Moltes parades, molta gent de totes les contrades de la comarca i alguna activitat lúdica pels nens, com la pista de gel que s’ha muntat en una de les places. En aquesta plaça pugem a dalt d'una antiga torre de l’aigua i gaudim d’una vista panoràmica de Palafrugell i els voltants.

Continuem la passejada pel centre històric, amb la seva església de campanar inacabat; o el carrer de Sant Antoni, inspirador d’una novel•la d’en Pla: El carrer estret.

És l’hora de dinar, busquem un restaurant.

Pals, entre la platja i l’edat mitjana (Baix Empordà)

Hem decidit fer la digestió a les properes platges de Pals. En aquesta època de l’any el barri turístic de la Platja Gran mostra tranquil•litat i solitud: carrers solitaris, edificis fantasmes i botigues tancades...i ja ens va be. Aparquem a peu de platja, i mentre Ferran i Sara es queden jugant a la sorra, Montse i jo caminem per la franja de dunes que hi ha a peu de platja, amb vistes a les Illes Medes. Una tarda magnífica, quasi primaveral.

I per acabar la tarda, ens acostem a Pals , al seu nucli antic on encara es pot gaudir d’un ambient medieval, de cases, palaus i muralles de pedra; a més, com vespreja una llum irreal, ataronjada, sembla envellir encara més cases i carrers.

Quan ja es fa fosc, tornem a entrar al barri: els veïns organitzen el pessebre vivent; i la veritat, amb aquest escenari, no ho tenen molt difícil per aocnseguir l’ambientació típica nadalenca. Ens tornem a l’autocaravana i marxem cap al lloc de pernocta: la platja.

Territori d’aus, els Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà)

Hem passat una nit magnífica: acompanyats per la remor de les onades i amb una mica de tramuntana que ens bressolava suaument. I una vegada desperts, cap el país de les aus: els Aiguamolls de l’Empordà.

El Parc es troba, en aquestes dates, ple de fauna que ve a passar l’hivern o que fa un petit descans camí de latituds meridionals més càlides. Nosaltres deixem l’autocaravana al pàrking i ens endinsem pel Parc.

La nostra intenció de passar-hi tot el dia, així que carreguem les motxilles amb el menjar i l’aigua, més els imprescindibles prismàtics. La resta del dia: natura, fauna, aiguamolls, panoràmiques i molta bellesa. Acabem arribant a la platja on dinem i passegem per la sorra fins la desembocadura del riu Fluvià; les gavines ham pres el lloc als turistes d’estiu i ocupen tota la platja, prenent el sol de la tarda.

A mitja tarda decidim tornar cap l’autocaravana, pel mateix camí d’anada i sota una llum vermellosa. El sol comença a amagar-se i els corbs marins aprofitem els darrers raigs per assecar-se les ales.

Hem passat un dia magnífic. Ja pujats a l’autocaravana marxem, en direcció a l’interior, cap a la propera etapa...

La Canònica de Santa Maria, Vilabertran (Alt Empordà)

Avui si que és hivern: cel cobert i gris, i molt de fred en comparació amb els dies primaverals que tingut. I tal vegada sigui el millor clima per visitar la Canònica de Vilabertran.

Edifici majestuós d’estil romànic i pedra calcària blanca, amb un imponent campanar ben destacat sobre la plana empordanesa.

El edifici presenta una sòbria arquitectura, bella per la simplicitat dels seus arcs i columnes. La visita es fa en menys de 45 min. per estàncies i passadissos gèlids, i com deia el fred fa més realista la visita.
Abandonem Vilabertran per retornar cap a la costa a.....

El port de L’Escala: arts de pesca i subhasta de peix (Alt Empordà).

Entrem a l’Escala quan s’acosta l’hora de dinar. I ara m’agradaria parlar-vos del seu port, de la gastronomia que ofereixen els seus restaurants, del seu Centre d’Interpretació del Peix, de la subhasta de peix que es realitza... però em resulta impossible: una bonica senyal a l’entrada del seu pàrquing ens informa que no podem “existir” o estacionar, ja que no queda clar.

Si bé és cert que jo podria conduir sense parar pel solitari pàrquing, mentre la Montse i els nens fan turisme pel port, al final descarto la idea per surrealista... tant com la senyal.
Enfilem la sortida del pàrquing i veiem, astorats, com les jardineres sí que poden estacionar allà on volen. Bravo!!!

Quan podrem tenir els mateixos drets que les jardineres? Adéu l’Escala.

I aquí acaba la nostra escapada en autocaravana. Enfilem cap el sud, camí del sud, capa casa mentre un sol d’hivern comença a ocultar-se sota l’horitzó.

Estacionament, pernoctes i àrees d’autocaravanes.

Les anotaré per ordre cronològic:

-Sant Feliu de Guíxols: estacionament i pernocta al pàrquing per a autocaravanes situat a la Ronda Narcís Massanas, al costat de l’Estació d’Autobusos, a 500 m del port.

-Palafrugell: estacionament al Carrer de Torroella, a prop de l’Oficina de Turisme i del Lidl ( amb pàrquing de superfície).

-Pals, Platja Gran: estacionament i pernocta al barri de la Platja Gran, al Carrer de les Illes Medes: ample carrer enllumenat , a peu de sorra. Pernocta en companyia d’una càmper francesa.

-Pals: estacionament al pàrquing de superfície situat entre la Plaça de Catalunya i el Carrer Pere Coll Rigau, en front de la comissaria de la policia urbana.

-Figueres: àrea d’autopista L’Emporda, AP-7, km 35. Àrea d’autocaravanes en ambdós sentits de la marxa. Encara que si necessites una altra àrea aquí trobaràs totes les àrees de Catalunya.

-Vilabertran: estacionament i pernocta al peu de la canònica. Allà trobareu diversos pàrquings asfaltats o de terra, al voltant de la canònica.

-L’Escala: si decidiu estacionar al pàrquing de superfície del Port de l’Escala, en front del Centre d’Interpretació del Peix, veureu que una senyal, amb cert toc naïf, us dirà que no podeu existir.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 23 de gener de 2011.

Secció d’Autocaravanes de la UCC: l’assemblea del 2011

2011-01-16T10:34:00.011+01:00

El passat dimecres 12 de gener vaig assistir a l’assemblea ordinària de la Secció d’Autocaravanes de la UCC per posar-me al dia de l’activitat que desenvolupen els companys de la secció.

La M.Carme Capdet, presidenta de la Unió Caravanista de Catalunya, va fer una presentació de com anava la Unió, que sembla ser que està suportant bé la crisi (seccions com la Ciclista o la de Tot-Terreny estan revifant) i destacant-hi el fet de l’alta assistència de socis a l’assemblea autocaravanista, en total mig centenar de persones hi érem a la sala de reunions.

A continuació es va passar a enumerar les diverses activitats desenvolupades, que com sempre, es poden agrupar en dos grups: les de l’associacionisme pur i dur; i les de la promoció/defensa de l’autocaravanisme.

De la primera em vaig quedar amb quatre dades: en total la secció supera els 450 socis; s’havien organitzat, l’exercici passat, un total de 14 concentracions o trobades ( al marge d’altres fites paral•leles); i el que més em va sorprendre: amb una participació mitja de 34 autocaravanes, encara que a vegades s’havien superat el mig centenar de vehicles!!!.

Jo, la veritat és que a aquestes trobades no he anat mai, però només d’imaginar l’esforç organitzatiu sols em queda felicitar als responsables i valorar positivament el que suposen de promoció de l’autocaravanisme, allà on els acullen.

Acte seguit, els membres de la junta encarregats de la promoció/defensa de l’autocaravanisme van explicar els fites aconseguides i les línies de treball que tenien en marxa. Aquí em va cridar l’atenció un parell de coses.

La primera: el fet que la Secció d’Autocaravanas comença a rebre trucades de municipis interessats en instal•lar àrees d’autocaravanes...ja era hora!!!!. Sembla que comencen a veure’ns com un sector atractiu.

I la segona: que la Secció està treballant, juntament amb altres entitats, per corregir el disbarat del DECRET 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic pel que fa a la Disposició Cinquena i on la Secció d’Autocaravanes entén que es perjudiquen els drets dels autocaravanistes.

A part d’aquests aspectes, van explicar les gestions en marxa per crear àrees d’autocaravanes o promocionar l’autocaravanisme i on, com sempre, els responsables demanaren la màxima discreció fins assolir les objectius previstos.

Ah! I també es van aprovar els comptes de l’exercici passat amb un saldo positiu que com va comentar irònicament un soci “duplicava el saldo de l’any passat”: en total el saldo ha estat d’uns 44 € ... :-) .

Acabada l’assemblea, que va durar escassament una hora, va haver-hi l’aperitiu a peu dret al qual ja no em vaig quedar.

Marce,
marcecrn@yahoo.es

Nota: perdoneu la qualitat de la foto, la vaig fer amb el mòbil.

L’agenda del pagès... o de l’autocaravanista

2011-01-14T18:33:00.007+01:00

Farà unes setmanes vaig comprar-me l’Agenda del Pagès ( Ed. Hermes Comunicacions S.A., 4 €) més que res per curiositat , perquè a dia d’avui amb l’agenda del mòbil i del PC ja vaig fent. Però volia veure de què anava i m’he trobat amb una publicació molt aprofitable per un autocaravanista.

A part de la típica agenda, amb una presentació de “setmana a la vista” i el santoral i dies festius ofereix una sèrie d’informació que jo trobo molt útil per planificar una escapada en autocaravana.

Així per exemple, a peu de pàgina ve una enumeració de les fires que es fan i desfan a Catalunya al llarg del mes en curs. Exemple: al setembre trobareu l’11 la Fira Ramadera de Castellterçol, el 17 la Mostra d’Antics Oficis de Balaguer, etc...

També, cap el mig de l’agenda apareixen els dies de mercat que es fan a pobles, viles i ciutats segons el dia de la setmana que sigui. Per exemple: els diumenges: a Alpens, Anglès, Arbúcies, etc.....

I també les festes majors dels pobles catalans. I són un munt. Per exemple: al setembre, el primer diumenge, festa major a Gandesa, Pontils, Sant Hipòlit de Voltregà, etc...

Més informació útil, segons el meu criteri: presenten vuit mercats municipals de Catalunya (Amposta, Berga, El Vendrell, Girona, Les Borges Blanques, Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Tremp) i a part d’explicar la història d’aquests mercats, adjunten una llista de llocs propers d’interès natural, cultural, productes autòctons i d’altres aspectes interessants.

I clar, com és de pagès, ve informació més específica del ram: consells de ramaderia i agricultura, legislació, adreces oficials, etc....però aquí ja no entro per desconeixement. I també dites populars segons el mes. Una: “ Pel gener, així que matineja ja vespreja”

En conclusió, que molta de la informació que ofereix la trobo més que interessant per farcir una escapada en autocaravana per qualsevol racó de Catalunya.

A la darrera escapada me l’he emportada i als dies que pertocava anotava les despeses, notes de les etapes fetes i demés informació, com si fos una mena de diari de viatge. Que si, que podria fer servir una PDA o un notebook o el mòbil...però així queda més clàssic, oi?.

Per cert, no tinc comissió de l’editorial, i de fet pels 4€ que val no crec que hi hagi molt de marge per a comissions.

Per a més informació de l’agenda: aquí.

Salutacions,
Marce.
marcecrn@yahoo.es

Les àrees d’autocaravanes a Catalunya: actualització a gener de 2011

2011-01-08T18:11:00.008+01:00

Farà un any vaig fer un recompte de les àrees d’autocaravanes que hi havia a Catalunya a gener de 2010, i el resultat va ser molt interessant: en total vaig comptabilitzar un total de dinou llocs on els autocaravanistes podem trobar un lloc per buidar i carregar dipòsits ,a més d’altres serveis. Algunes d’aquestes àrees són municipals, altres es troben dins d’autopistes, altres dins de benzineres, de pàrquings o de cellers, i fins i tot una associada a un càmping.

Doncs bé, ha passat un any i sembla que podem ampliar la llista amb dues noves iniciatives i totes pioneres al seu àmbit. Per una banda tenim l’àrea d’autocaravanes situada al Delta de l’Ebre i patrocinada pel restaurant La Casa de Fusta; i l’altre àrea està associada a una pista d’esquí, la de Port del Comte, situada al Pirineu lleidatà.

I com ja es pot intuir, l’èxit d’ambdues crec que està més que garantit, ja que a part de cobrir una necessitat bàsica pel sector autocaravanista, ambdues àrees tenen un gran potencial en termes de turisme gastronòmic, de l’esport de neu, del turisme de muntanya, o del turisme natural en el sentit més ample possible. No oblidem que ambdues àrees es troben a les portes de dos grans Parcs Naturals: el P.N. del Cadí-Moixeró i el P.N. del Delta de l’Ebre.

I com vaig fer l’altre vegada us poso el mapa d’àrees actualitzat.

Mostra LES ÀREES D'AUTOCARAVANES A CATALANUNYA en un mapa més gran

En aquest mapa de Catalunya he situat les àrees d’autocaravanes existents a gener de 2011 i en cada referència destaco el seu caràcter distintiu ( municipal, benzinera, autopista, càmping, pàrking, restaurant, estació d’esquí o celler), acabo enllaçant el lloc amb webs on es pot ampliar la informació de la instal•lació. I no he pogut afegir cap foto de les noves àrees perquè encara no les he visitades.

Tota la informació que he utilitzat és la que penja en internet, en concret a les webs d’associacions autocaravanistes (Secció d’Autocaravanes de l’UCC i Lleure Camper Club) o sobre autocaravanisme (VEA, Lapaca i Areasac).

Salutacions,

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, gener de 2011.

La proposta del gener: en autocaravana pels Aiguamolls de l’Empordà

2011-01-07T11:16:00.005+01:00

Per aquest mes de gener us parlaré d’un destí per terres empordaneses. Es tracta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Nosaltres l’hem redescobert fa uns dies i ens ha agradat molt. Ja no recordàvem la seva riquesa natural; i a més, en aquestes dates es poden veure un munt d’espècies que hi passem l’hivern amb l’afegit que no trobareu molta gent, donat que és temporada baixa. En conclusió, que val la pena fer una visita en aquesta època.

El Parc disposa d’un ampli pàrquing asfaltat i al centre d’interpretació us poden recomanar sobre els diversos itineraris que hi ha, ja siguin en bici com a peu. Ah!, i no oblideu la càmara de fotos uns prismàtics. I si voleu identificar a la zona altres destins turístics, que n’hi ha i de molts importants , podeu fer una recerca aquí.

Des del punt de vista de la logística autocaravanista disposeu d’àrea d’autocaravanes a prop de Figueres, concretament a l’àrea de servei L’Empordà, a l’AP-7 km 35, en ambdós sentit de la calçada. I ara que és temporada baixa, no crec que tingueu molts problemes per pernoctar allà on vulgueu, fent servir, això si, un comportament cívic respectuós.

Salutacions i bona ruta,
Marce.
Cornellà de Llobregat, 7 de gener de 2011.
marcecrn@yahoo.es

Tres anys de bloc.

2011-01-05T19:30:00.005+01:00

Més o menys per aquestes dates El MÓN PER LA FINESTRA compleix el seu tercer any de vida. I encara em sorprenc que trobi el temps per penjar les nostres escapades i viatges en autocaravana. I el que és més sorprenent : de tant en tant algú les llegeix per la qual cosa li estic molt agraït i només desitjo que les nostres experiències amb l’autocaravana les pugui aprofitar.

Salutacions i bona ruta!!!

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 5 de gener de 2011.

La proposta del desembre: en autocaravana per la Ruta Comtal

2010-11-27T17:23:00.010+01:00

Arriba desembre i aquest mes està farcit de dies festius, de tal manera que al final segons com t’ho organitzis, pots acabar disposant de molts dies per gaudir de l’autocaravana. I per això faig aquesta proposta una mica més ambiciosa en el sentit que l’escapada proposada supera un cap de setmana normalet.

Bé, la idea és realitzar en autocaravana la Ruta Comtal, un destí que us durà per la Catalunya Vella, la que va néixer a l’ombra del Pirineu fa més d’un mil•lenni. La Generalitat de Catalunya la promociona com a destí turístic i ofereix un munt de documentació interessant per planificar i escollir les etapes que més us agradin.

Si voleu fer un tastet:

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Fent una ullada al plànol ja s’intueix la importància històrica i artística de les etapes; per no parlar de la bellesa paisatgística, amb unes rutes que us duran des de les cales rocoses gironines a les valls glacials de l’Aran; des de la plana del Bages al cor del Pirineu.....

I amb una mica de sort trobareu en la ruta alguna àrea d’autocaravanes, sobre tot a la Ruta Sud. A la Ruta Nord em sembla que hauríeu de passar a França.

Tota la informació turística la podeu trobar aquí.
Sobre les àrees d’autocaravanes a Catalunya, aquí . I pel que fa a les àrees de la banda francesa, podeu escollir entre les del Departament dels Pirineus Orientals o les del d’Arieja.

Marce.
Cornellà de Llobregat, 28 de novembre de 2010.
marcecrn@yahoo.es

EL BAIX CAMP EN AUTOCARAVANA, Novembre de 2010

2010-11-21T11:59:00.024+01:00

Introducció

Per a nosaltres, aquest any ha estat l’any de Tarragona, per un motiu o un altre hem visitat les terres tarragonines al gener, al maig, fa escassament un mes i ara. I el que està clar és que encara té molt a oferir, com la seva bella comarca del Baix Camp.

De fet, l’excusa d’aquesta escapada en autocaravana era anar a caçar bolets. I per no visitar els destins habituals (el Berguedà?, Montseny?...) vam optar per un destí boletaire desconegut per nosaltres: la comarca del Baix Camp, i en particular el seu raconet septentrional que remunta fins les Muntanyes de Prades.

Però no tot va ser caçar bolets, com llegireu també vam fregar el Priorat, ens vam submergir en una fira medieval i vam acabar , una altra vegada, pujats sobre els primers turons de la serra de Pradell, per a visitar un bell castell.

A continuació us relataré les nostra escapada en autocaravana, seré breu com mai, afegiré quatre fotos i al final faré una enumeració dels llocs d’estacionament, pernocta i possibles àrees d’autocaravanes.
Espero que el relat us sigui de profit.

Els bolets de la Serra de la Mussara

Hem deixar al darrera el poble de Vilaplana i carretera T-704 amunt enfilem cap a la Serra de la Mussara (alt. 1055 m.). Superem el conreus i tant aviat trobem les primeres zones boscoses, estacionem a peu de carretera. La família desenfunda els estris de caça: cistell, bastons, navalles, ... ; i comença la recerca.

Un servidor, que es mira el tema boletaire amb prevenció (la prevenció de l’ignorant), es queda a l’autocaravana i voltants: passejades, fotos, panxing, etc. Tornada la família l’autocaravana pugem al capdamunt de la serra. Dinar, breu becaina i nova cacera. Aquesta vegada jo m’acosto a peu al centre emissor de la Mussara. Tot el Baix Camp es troba als meus peus, magnífiques vistes en un dia gris.
Acabada la cacera es fa recompte de les peces a l’autocaravana i amb l’ajuda de la guia identifiquem els dubtosos. La collita no es per llançar coets però vaja, en tenim per alguna guarnició.

Reprenem la ruta per la carretera que recorre l’altiplà de les Muntanyes de Prades i que de tant en tant ens ofereix magnífiques vistes sobre els espadats triàsics de roca blanca i vermella, fins arribar a

Prades, la vermella.

perquè contagiada per la roca vermella del paisatge, Prades ha acabat convertida en la vila vermella. Muralles, cases i carrers de pedra vermella, sota un cel gris fosc amenaçant ...menys a la plaça, on llueix el sol. Sembla que els núvols no s’atreveixen a enfosquir la plaça porticada, la seva església i la seva famosa font esfèrica de pedra... vermella, naturalment. Comprem unes castanyes torrades i passegem pel poble. Decidim retornar a la plana del Baix Camp, però fent una petita volta que ens durà per la veïna comarca del Priorat al

Pantà de Siurana, Cornudella de Montsant ( Comarca del Priorat).

.....amb la idea de pernoctar a peu del pantà de Siurana. Tranquil•litat absoluta, paisatge encisador i el sol que s’amaga, tenyint els voltants d’un color groc ataronjat, com la tardor. Breu passeig pels voltants de l’embassament i tornada a l’autocaravana.

La Selva del Camp medieval.

Avui dedicarem el matí a la Selva del Camp, on al seu barri antic , el de la vila closa, celebren una fira medieval. Carrers engalanats, parades i turistes barrejats amb personatges medievals.
I de tant en tant, algun racó et recorda que això de medieval no està tant allunyat en el temps: torres i merlets, , cases centenàries, etc.
Passejada tranquil•la i algunes compres ( pa artesà, formatges, vins...) i quan tota la comarca sembla que s’aboca a la Selva del Camp, nosaltres marxem al proper destí:

El Castell d’Escornalbou, Riudecanyes.

on estacionem l’autocaravana al pàrquing de terres situat al seu peu. Dinem i per passar l’estona fins la visita guiada pugem al mirador qui hi ha a prop del pàrquing, noves panoràmiques sobre la costa i serres veïnes.
La visita guiada al castell és curteta i al llarg dels 40 min. de durada t’expliquen la llarga història del lloc, des de que era un monestir medieval fins la darrera etapa residencial, convertida en un castell-residència d’un ric diplomàtic català. Bonics salons, luxoses cambres, saló menjador amb música i boniques vistes dels voltants. I aquí acabà la nostra escapada en autocaravana pel Baix Camp. Sota una lleu pluja iniciem el camí cap a casa.

Llocs per autocaravanes

Ara us anoto els llocs que hem utilitzat des del punt de vista de la logística autocaravanista:
- La Selva del Camp: estacionament i pernocta al carrer Joan XIII. Barri residencial en construcció, a poques passes del centre històric. Tranquil.
- Prades: estacionament al pàrquing de terra habilitat al nord del poble, a peu de la carretera T-700, pocs abans del Parc de Bombers i la benzinera. Semblava també un lloc idoni per pernoctar.
- Cornudella de Montsant: estacionament i pernocta al pàrquing situat a peu de l’embassament de Siurana. Per accedir-hi agafeu el desviament situat al nord de Cornudella. Asfaltat i enllumenat. Tranquil.
- Castell d’Escornalbou: estacionament al pàrquing de terra situat a peu del castell. Boniques panoràmiques dels voltants. I sobre àrees d’autocaravanes, encara que nosaltres no les ens necessitat, si t’interessa alguna de propera pots seleccionar la que millor et vagi aquí.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 21 de novembre de 2010.

La proposta pel novembre: escapada científica en autocaravana

2010-11-10T07:03:00.005+01:00

Si aquest mes de novembre penses fer una escapada en autocaravana entre els dies 12 i 22 de novembre pots trobar una bona excusa per fer una parada o visita cultural de caràcter científic i lúdic.

La qüestió és que durant aquest mes de novembre es celebra la XV edició de la Setmana de la Ciència, durant la qual es desenvoluparan un munt d’activitats científiques de tipus divulgatiu i dirigits a tot el públic.

Si entreu a la web podreu veure que s’ofereixen més de 300 activitats, moltes gratuïtes, i repartides per tota Catalunya,. Són activitats diverses, que van des del món de la història al de la mecànica, de la física a la biologia, i amb patrocinadors molt variats: museus, centre meteorològics, parcs naturals, instituts de secundària....

Vaja!, que a mitjans de novembre si feu alguna ruta autocaravanista per Catalunya de ben segur que tindreu molt a prop una activitat interessant per gaudir de la ciència en el sentit més ample de la paraula.

I si necessites trobar alguna àrea d’autocaravana propera a l’event, aquí pots trobar la que més t’interessi.

Marce
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 10 de novembre de 2010.

EN AUTOCARAVANA AMB PLUJA PER TARRAGONA

2010-11-07T13:20:00.049+01:00

Introducció

Començàvem un pont amb una amenaçant depressió instal•lada a sobre de Catalunya durant tot el pont, i la veritat sigui dita, no invitava a sortir amb l’autocaravana. Però eren massa dies per no aprofitar-los, així que vam muntar un pla que intentaria esquivar al màxim la pluja: tiraríem cap a Tarragona, on la pluja no seria tan generalitzada i optaríem per propostes d’esbarjo que estiguessin aixoplugades, però sense abusar: si ens passàvem tots els dies de museu en museu , de ben segur la Sara i el Ferran, els meus fills, acabarien amotinats.

A continuació us narraré aquesta escapada per Tarragona, que com veureu no va ser tan mullada com pronosticaven, anotaré els llocs visitats i els llocs interessants des del punt de vista de la pràctica del nostre turisme en autocaravana.

Ara que plou, anem a la platja!!!.( L’Atmella de Mar, Baix Ebre)

Primera parada: passeig pel Camí de Ronda al seu pas pel Baix Ebre. I una manera fàcil de fer-ho és acostar-te a Calafat, allà estacionem sota uns pins al costat del carrer Ronda de Mar i agafem el camí senyalitzat (és el GR-92) que ens durà fins al castell de Sant Jordi, uns 2,5 km en direcció sud. Camí fàcil i còmode, per a totes les edats, on estàs més temps gaudint del paisatge que no caminant. Les onades xocant contra les roques, cel nuvolat i cales solitàries. I al final, el castell de Sant Jordi d’Alfama: fortalesa contra la pirateria i lloc molt conegut entre els autocaravanistes catalans i estrangers.

Tornem a l’autocaravana pel mateix camí i marxem a dinar al peu del

Castell de Miravet (Miravet, Ribera d’Ebre)

Estacionem a la part baixa del poble, a prop del seu històric embarcador. I una vegada dinats, en quatre passes et trobes al nucli antic del poble. I comencem l’ascensió al castell a peu. Carrers antics, bells racons, boniques vistes i al final el castell. Aconsello fer la visita guiada per gaudir més del lloc i poder entendre la riquesa cultural d’aquest patrimoni cultural.

La visita dura uns 45 min i gira fundamentalment al voltant dels templers, que van ocupar el lloc durant 150 anys. I al final: pujada a la terrassa superior, magnífiques vistes sobre la Depressió de Móra, l’Ebre i les serres del voltant. Tornem a l’autocaravana i marxem cap a el lloc de pernocta:

Ascó, Ribera d’Ebre

Mentre Sara i Ferran es queden a l’autocaravana fent deures de l’escola i l’institut, Montse i jo marxem a caminar per la part vella d’Ascó. Cases atapeïdes contra la muntanya de la ribera dreta de l’Ebre. Carrers silenciosos i de tant en tant alguna placeta o balcó sobre el paisatge, amb la xemeneia nuclear, aigües amunt, destacant sobre la plana. Sopem i escollim el destí per demà al matí...

Falset, capital del Priorat

Però abans d’abandonar Ascó, breu parada en la pastisseria: hem de comprar pa i esmorzar com cal: pastisseria variada per començar bé el dia. I arribem a Falset, on estacionem l’autocaravana al carrer Miquel Barceló. I per fer una mica de temps passegem pel seu nucli antic, ple de cases centenàries, carrers porticats i més d’un racó pintoresc.
I ara si, ens anem de copes a la...

Cooperativa Agrícola de Falset-Marçà (Falset, Priorat)

Ens hem apuntat a la visita guiada i teatralitzada d’aquest Celler Cooperatiu. I al llarg d’una hora passegem, per la instal•lació, coneixem la seva història , els tresors arquitectònics i enològics que conté i acabem amb un tast dels vins que produeixen, alguns amb una fama internacional, directament proporcional al preu que tenen. La visita com deia es teatralitzada, a càrrec d’un operari que hi “treballa”, per la qual cosa és molt amena, tant per a grans com per a petits.

Finalitzada la visita comprem algunes ampolles dels prestigiosos negres del Priorat. I continuem la nostra ruta: ens anem a buscar un lloc per dinar, a l’ombra del

Monestir de Poblet (Vimbodí, Conca de Barberà)

I fet el dinar i una curta becaina, visita guiada a l'imponent Monestir de Poblet. No cansaré descrivint la importància del lloc, conegut per la seva arquitectura i per ser el panteó de molts comtes-reis de la casa de Barcelona, entre ells el rei Jaume I, d’extens currículum: “...per la gràcia de Déu rei d’Aragó i de Mallorques i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller“ . Us deixo unes fotos del lloc i us recomano la seva visita, d’uns 40 minuts.

Arribats a l’autocaravana, ens anem al lloc de pernocta. I per fi, ja era hora, plou i no de manera catastròfica, si no lleugerament i amb sol, cosa que provoca un bonic doble arc de Sant Martí, que ens acompanya en el breu trajecte de Poblet a la veïna i molt noble vila de....

Montblanc, Conca de Barberà

Arribats a Montblanc estacionem l’autocaravana al lloc de pernocta i ens dediquem a fer temps: els nens, deures escolars; Montse i jo ,lectura. I cap el tard ens endinsem en la medieval Montblanc a la recerca d’un restaurant on sopar. Montblanc, vila medieval, de carrers antics i solitaris, portes emmurallades, edificis porticats i botigues centenàries.
Fins i tot la pluja accentua l’esperit medieval de la vila.

L’univers Clickània (Montblanc, Conca de Barberà)

Bé, la causa de la nostra etapa autocaravanista a Montblanc no és arquitectònica ni històrica, és menys pretensiosa però no per això menys interessant: visitarem Clickània, la fira de l’univers playmòbil. Allà, entre l’església de Sant Francesc i una gran carpa, trobem un munt de diorames fets amb infinites peces de plàstic i diverses paradetes on comprar aquella peça o accessori que no trobaves. Val a dir que nosaltres, a la família, no són gaire clicklòfils, però vaja, Ferran i Sara sempre han tingut a ma algun nino d’aquests i aprofitem per meravellar-nos amb els diorames i fer alguna compra, entre elles les figures que han fet furor en aquesta edició: la de Sant Jordi (com no podia d’una altra manera a Montblanc) i la de l’Almogàver bel•licós i malcarat. Abandonem la fira quan ja comença a omplir-se i iniciem la nostra tornada a casa. Plou una mica.

On estacionar, pernoctar o buidar/omplir dipòsits

A continuació us anoto els llocs utilitzats en aquesta escapada:

Calafat: estacionament al costat del carrer Ronda de Mar, en una esplanada de terra , sota els pins i a uns 10 m. per sobre de la cala.

Miravet: estacionament al costat de la pista asfaltada que arriba fins a la Plaça de l’Arenal i l’embarcador, a la part baixa de Miravet.

Ascó: pernocta a l’àrea d’autocaravanes situada al costat del carrer Alcalde Tomàs Biarnes, per sota de la C-12

Falset: estacionament al Carrer Miquel Barceló, en front del Celler Cooperatiu

Monestir de Poblet: estacionament a l'enorme pàrquing asfaltat situat en front de l’entrada del Monestir. Fa anys també hi vam pernoctar.

Montblanc: estacionament i pernocta al barri residencial situat per sobre l’oficina de turisme, zona tranquil•la de cases unifamiliars. Val a dir que al costat de l’O.T. hi ha un pàrquing però estava ocupat per uns firaires.

I si necessites alguna àrea d’autocaravana en aproximació, aquí les podràs trobar.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, 7 de novembre de 2010.

EL NORD DE PORTUGAL EN AUTOCARAVANA, Agost 2010 (Part 1/3).

2010-11-01T09:29:00.007+01:00

Introducció

A finals de primavera ens trobàvem que per a les vacances d’estiu disposàvem de menys de dues setmanes, així que el destí previst de visitar Bèlgica començava a difuminar-se i necessitàvem, amb certa urgència, escollir un nou destí.

I aquest el vam trobar relativament a prop, a l’altra banda de la península, a Portugal; també, al disposar de pocs dies, ens havíem de centrar en una part ben concreta, amb atractius turístics sense necessitat de grans desplaçaments i , de ser possible, evitant-hi les altes temperatures.
Amb aquestes premisses la decisió va ser quasi immediata: visitaríem el nord de Portugal , en concret l’estreta franja delimitada per l’Atlàntic, el riu Douro i la frontera gallega; per a què us feu una idea és una àrea similar a la de la província de Lleida.

En aquesta zona de Portugal la qualitat dels destins turístics estava garantida: havia estat el bressol històric del país i atresora autèntiques joies culturals, algunes d’elles catalogades per la Unesco. Per altra banda està farcida de parcs naturals, presenta una molt bona gastronomia..., es pot demanar més? doncs sí: temperatures més suaus, perquè per aquestes contrades, a l’estiu, es poden assolir molt altes temperatures; encara que el remei el trobàrem ràpid, com podreu comprovar.

A continuació us narraré el nostre viatge en autocaravana pel Nord de Portugal. Per no avorrir més del compte, i que cadascú s’aturi on vulgui, la dividiré en tres parts:

- Part 1: aquesta que estàs llegint, una mena d’introducció i sobre generalitats del país,
- Part 2: una breu descripció dels llocs visitats;
- Part 3: un recull dels llocs de logística autocaravanista i quatre dades més.

Espero que aquesta narració sigui útil a qualsevol altre autocaravanista que desitgi visitar aquest bell país.

El país

De Portugal tenia poques i llunyanes referències de quan vaig treballar pel centre del país fa quasi dos dècades. I ha canviat molt, i a millor, començant per la seves vies ràpides o la xarxa principal de carreteres, molt correcta i útil per als nostres desplaçaments, i amb moltes obres en marxa per a la seva millora.

Trobareu que l’idioma és molt entenedor. M’han sorprès les elevades coincidències de vocabulari i fonètiques entre català i portuguès, de tal manera que entendre cartells, audiovisuals o explicacions d’un guia ho trobareu molt fàcil; sorpresa que també tenien els portuguesos quan sentien les nostres converses en català. En conclusió, ens va resultar molt fàcil llançar-nos a parlar quatre paraules, construir unes frases simples en portuguès, o parlar una mena de “cataguès” força entenedor; i notareu que el vostre interlocutor us agrairà l’esforç, per molt que destrosseu l’idioma; algú també ens va reconèixer que estava una mica cansat pel fet que sempre, els turistes, els interpel•lessin en castellà.

En quant a la climatologia, és un país de calor. En part ho sabíem i de fet la zona més d’interior és coneguda com a terra quente, la terra calenta, i encara que estiguis en un paisatge de mitja o alta muntanya, envoltat per boscos, pots estar gaudint de temperatures fregant els 40ºC. Sortosament, sempre hem tingut una praia o platja a pocs quilòmetres, on poder refrescar-nos; I això si, les nits suaus o fresquetes, sempre per sota dels 25ºC. De totes maneres, aquestes altes temperatures ens van forçar a descartar algunes excursions que teníem previstes pels parcs naturals que n’hi han. I un trist aspecte relacionat amb la calor: els nombrosos incendis forestals que hem vist, n’hi havien dies que vam veure fins a 4 o 5 incendis, una llàstima.

Parlem d’economia: el nivell de vida si fa o no fa és com el català, tal vegada sensiblement inferior a la vista de les tarifes aplicades en els llocs turístics visitats. Als restaurants sí que és nota una mica més la diferència, a favor nostre, i així per 50-60 € hem pogut dinar quatre persones amb vins de D.O. i plats típics de la regió ( excel•lents les carns, i per no parlar del bacalhau). Un consell: els plats són generosos, de tal manera que alguna vegada aconsellàvem descartar els primers plats; o que demanessis mitja ració (meia dose, literalment: mitja dosis). I el cafè: boníssim, amb la quantitat justa, concentrat i ben carregat.
Acabo anotant que el gasoil és sensiblement més car, de l’ordre de 5-10 cèntims per litre respecte el que paguem per Catalunya.

Pel que fa a l’infraestructura autocaravanista, per a la meva sorpresa, vaig descobrir en la web campigcarportugal que podria disposar d’una molt bona xarxa d’àrees de serveis així com llocs de pernocta recomanats per altres autocaravanistes.
I ara sí, passo a explicar-vos el nostre viatge en autocaravana per Portugal. Aquí podràs llegir els destins visitats; i si només t’interessen el tema d’àrees d’autocaravanes, llocs de pernocta, etc. pots saltar fins aquí.

Marceliano Cardoso Romero
marcecrn@yahoo.es
Cornellà de Llobregat, novembre de 2010